La democràcia a Amèrica (III fr)
- Idioma:
- francès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Text net
- Extensió:
- ~62.500 paraules · 297 passatges
Cita aquesta obra
- APAAlexis de Tocqueville. (n.d.). La democràcia a Amèrica (III fr). SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/alexis-de-tocqueville/de-la-democratie-en-amerique-tome-troisieme-french
- MLAAlexis de Tocqueville. "La democràcia a Amèrica (III fr)." SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/alexis-de-tocqueville/de-la-democratie-en-amerique-tome-troisieme-french.
- ChicagoAlexis de Tocqueville. La democràcia a Amèrica (III fr). SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/alexis-de-tocqueville/de-la-democratie-en-amerique-tome-troisieme-french.
De què tracta
Tom tercer de l'original francès: obre la segona part, del 1840, sobre l'efecte de la igualtat en les idees i els sentiments.
Context i història
Tocqueville va anar als Estats Units el 1831 amb l'encàrrec oficial d'estudiar-ne les presons i en va tornar amb una altra cosa: la convicció que la igualtat de condicions és un fet que avança i que no es pot aturar, i que la qüestió no és si arribarà a Europa sinó si hi arribarà amb llibertat o sense. D'aquí ve el que fa útil el llibre encara: no és un elogi ni una advertència, sinó totes dues coses alhora. Hi troba el que li sembla admirable —l'associació voluntària, el poder local, el jurat com a escola de govern, la religió com a costum més que com a poder— i el que el fa témer: la tirania de la majoria, l'aplanament de les opinions, i aquell despotisme nou i suau que descriu al final, que no oprimeix sinó que tutela i que deixa els homes contents de ser conduïts. Les dues parts es van publicar amb cinc anys de diferència, el 1835 i el 1840, i no diuen ben bé el mateix: la segona és més abstracta i més fosca. Sobre l'esclavitud i sobre els indis és lúcid i pessimista alhora, i el que en preveu es va complir.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Les Américains ont un état social démocratique qui leur a naturellement suggéré de certaines lois et de certaines moeurs politiques. Ce même état social a, de plus, fait naître, parmi eux, une multitude de sentiments et d'opinions qui étaient inconnus dans les vieilles sociétés aristocratiques de l'Europe. Il a détruit ou modifié des rapports qui existaient jadis, et en a établi de nouveaux. L'aspect de la société civile ne s'est pas trouvé moins changé que la physionomie du monde politique. J'ai traité le premier sujet dans l'ouvrage publié par moi il y a cinq ans, sur la Démocratie américaine. Le second fait l'objet du présent livre. Ces deux parties se complètent l'une par l'autre et ne forment qu'une seule oeuvre. Il faut que, sur-le-champ, je prévienne le lecteur contre une erreur qui me serait fort préjudiciable. En me voyant attribuer tant d'effets divers à l'égalité, il pourrait en conclure que je considère l'égalité comme la cause unique de tout ce qui arrive de nos jours. Ce serait me supposer une vue bien étroite. Il y a, de notre temps, une foule d'opinions, de sentiments, d'instincts qui ont dû la naissance à des faits étrangers ou même contraires à l'égalité. C'est ainsi que si je prenais les États-Unis pour exemple, je prouverais aisément que la nature du pays, l'origine de ses habitants, la religion des premiers fondateurs, leurs lumières acquises, leurs habitudes antérieures, ont exercé et exercent encore, indépendamment de la Démocratie, une immense influence sur leur manière de penser et de sentir.…