Alexis de Tocqueville
Pensador polític, historiador i polític francès (1805–1859), nascut al si d'una família aristocràtica normanda que va patir directament el terror revolucionari, circumstància que va marcar tota la seva reflexió posterior sobre la tensió entre igualtat i llibertat. El 1831, en missió oficial per estudiar el sistema penitenciari nord-americà, va emprendre un llarg viatge pels Estats Units que li va proporcionar el material per a la seva obra mestra, La democràcia a Amèrica (dos volums, 1835 i 1840), un dels estudis més penetrants mai escrits sobre les condicions socials i polítiques de la democràcia moderna. Tocqueville hi analitza com la igualtat de condicions, tendència imparable segons ell de la modernitat, comporta tant beneficis com riscos greus: d'una banda, dissol els privilegis aristocràtics i afavoreix la participació ciutadana; de l'altra, pot generar un individualisme aïllant, una massa homogènia sense vincles intermedis, i finalment obrir la porta a formes noves de despotisme «tou», suau i administratiu, que sotmet els ciutadans sense necessitat de violència manifesta. Va identificar les associacions cíviques voluntàries, la premsa lliure, la descentralització local i els jurats populars com a contrapesos essencials capaços de preservar la llibertat dins una societat igualitària. La seva segona gran obra, L'Antic Règim i la Revolució (1856), reinterpreta la Revolució Francesa com la culminació, i no la ruptura, d'un procés llarg de centralització administrativa iniciat ja sota la monarquia. Polític actiu durant la Segona República francesa, breument ministre d'Afers Exteriors, Tocqueville continua sent un referent central tant per al liberalisme com per a la sociologia política contemporània.