The Old Regime and the Revolution
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- John Bonner
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 1 passatge il·legible, exclòs de les respostes
- Extensió:
- ~140.000 paraules · 642 passatges
Cita aquesta obra
- APAAlexis de Tocqueville. (n.d.). The Old Regime and the Revolution (John Bonner, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/alexis-de-tocqueville/the-old-regime-and-the-revolution
- MLAAlexis de Tocqueville. The Old Regime and the Revolution. Translated by John Bonner. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/alexis-de-tocqueville/the-old-regime-and-the-revolution.
- ChicagoAlexis de Tocqueville. The Old Regime and the Revolution. Translated by John Bonner. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/alexis-de-tocqueville/the-old-regime-and-the-revolution.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El llibre del 1856 en què Tocqueville va anar als arxius per demostrar que la Revolucio francesa no va trencar amb l'antic regim tant com creia: en va continuar i acabar la feina.
Context i història
La tesi central es que la centralitzacio administrativa —la substitucio dels poders locals per una burocracia dependent de Paris— ja estava gairebé feta abans del 1789, i que la Revolucio la va heretar i completar. D'aqui la seva observacio mes citada, i la mes inquietant: que un regim dolent corre el maxim perill quan comença a reformar-se, i que la situacio dels camperols francesos era millor que la d'altres pobles europeus que no es van revoltar. Es un dels primers llibres d'historia escrits amb documentacio d'arxiu i amb una pregunta sociologica al davant. Tocqueville va morir abans d'escriure el segon volum, sobre la Revolucio mateixa.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
On the other hand, liberty alone can combat the vices which are natural to this class of societies, and arrest their downward progress. Nothing but liberty A2 X PEEPACE. can draw men forth from the isolation into which their independence naturally drives them — can compel them to associate together, in order to come to a common understanding, to debate, and to compromise together on their joint concerns. Liberty alone can free them from money-worship, and divert them from their petty, every-day business cares, to teach them and make them feel that there is a country above and beside them. It alone awakens more energetic and higher passions than the love of ease, provides ambition with nobler aims than the acquisition of wealth, and yields the light which reveals, in clear outline, the virtues and the vices of mankind. Democratic societies which are not free may be rich, refined, ornate, even magnificent, and powerful in proportion to the weight of their homogeneous mass ; they may develop private virtues, produce good family-men, honest merchants, respectable landowners, and even good Christians — ^for their country is not of this world, and it is the glory of their religion that it produces them in the most corrupt societies and under the worst governments — theEoman empire during its decline was full of such as these ; but there are things which such societies as those I speak of can never produce, and these are great citizens, and, above all, a great people. I will go farther; I do not hesitate to affirm that the common level of hearts and minds will never cease to sink so long as equality and despotism are combined. This is what I thought and wrote twenty years ago.…