Sobre la llibertat de l'arbitri
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~7.160 paraules · 34 passatges
Cita aquesta obra
- APAAnselm de Canterbury. (n.d.). De libertate arbitrii [Sobre la llibertat de l'arbitri]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/anselm-of-canterbury/de-libertate-arbitrii
- MLAAnselm de Canterbury. De libertate arbitrii [Sobre la llibertat de l'arbitri]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/anselm-of-canterbury/de-libertate-arbitrii.
- ChicagoAnselm de Canterbury. De libertate arbitrii [Sobre la llibertat de l'arbitri]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/anselm-of-canterbury/de-libertate-arbitrii.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Què és la llibertat de la voluntat, si no és el poder de pecar.
Context i història
La resposta d'Anselm és contraintuïtiva i decisiva: la capacitat de pecar no forma part de la llibertat sinó que la disminueix, perquè Déu, que no pot pecar, és el més lliure de tots. Segon dels tres diàlegs, i continuació directa del «De veritate».
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
MAGISTER. Bene ad interrogata respondisti; sed adhuc opus est ut consideremus, propter quid illam rectitudinem seruare debebat rationalis natura: an propter ipsam rectitudinem, an propter aliud. DISCIPULUS. Si non illa libertas data esset illi naturae ut uoluntatis rectitudinem propter ipsam seruaret rectitudinem, non ualeret ad iustitiam; quoniam constat iustitiam esse rectitudinem uoluntatis propter se seruatam. Sed ad iustitiam prodesse arbitrii libertatem credimus. Quare indubitanter asserendum est rationalem naturam non eam accepisse nisi ad seruandam rectitudinem uoluntatis propter ipsam rectitudinem. MAGISTER. Ergo quoniam omnis libertas est potestas, illa libertas arbitrii est potestas seruandi rectitudinem uoluntatis propter ipsam rectitudinem. DISCIPULUS. Non potest aliud esse. MAGISTER. Iam ergo clarum est liberum arbitrium non esse aliud quam arbitrium potens seruare rectitudinem uoluntatis propter ipsam rectitudinem. DISCIPULUS. Clarum utique est. Sed quamdiu rectitudinem ipsam habuit, seruare potuit quod habuit. Postquam autem illam deseruit: quomodo potest seruare quod non habet? Absente ergo rectitudine quae seruari possit, non est liberum arbitrium quod eam seruare ualeat. Non enim ualet seruare quod non habet. MAGISTER. Etiam si absit rectitudo uoluntatis, non tamen rationalis natura minus habet quod suum est. Nullam namque potestatem habemus, ut puto, quae sola sibi sufficiat ad actum; et tamen cum ea desunt sine quibus ad actum minime perducuntur nostrae potestates, non minus eas, /213/ quantum in nobis est, habere dicimur. Sicut nullum instrumentum solum sibi sufficit ad operandum; et tamen cum desunt illa sine quibus instrumento uti nequimus, instrumentum nos cuiuslibet operis habere sine falsitate fatemur. Quod ut in multis animaduertas, in uno tibi monstrabo. Nullus uisum habens dicitur nullatenus posse uidere montem. DISCIPULUS. Qui montem uidere non potest, profecto nullum habet uisum. MAGISTER.…
Pregunta sobre aquesta obraDe què tracta Sobre la llibertat de l'arbitri?Resumeix Sobre la llibertat de l'arbitri en poques paraulesQuines són les idees clau de Sobre la llibertat de l'arbitri?
← Torna a Anselm de Canterbury