Sobre la veritat
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~9.050 paraules · 43 passatges
Cita aquesta obra
- APAAnselm de Canterbury. (n.d.). De veritate (Dialogus de veritate) [Sobre la veritat]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/anselm-of-canterbury/de-veritate-dialogus-de-veritate
- MLAAnselm de Canterbury. De veritate (Dialogus de veritate) [Sobre la veritat]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/anselm-of-canterbury/de-veritate-dialogus-de-veritate.
- ChicagoAnselm de Canterbury. De veritate (Dialogus de veritate) [Sobre la veritat]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/anselm-of-canterbury/de-veritate-dialogus-de-veritate.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Diàleg entre un mestre i un deixeble sobre què és la veritat: la de les proposicions, la de la voluntat, la de les coses.
Context i història
Anselm hi arriba a una definició —la veritat és la «rectitud» percebuda per la ment— que unifica el veritable dir i el bon obrar sota una sola noció. És el primer dels tres diàlegs que va escriure com a preparació teològica, i el més filosòfic de tots.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
ueritatem tamen et rectitudinem habet, quia facit quod debet. Sed cum significat esse quod est, dupliciter facit quod debet; quoniam significat et quod accepit significare, et ad quod facta est. Sed secundum hanc rectitudinem et ueritatem qua significat esse quod est, usu recta et uera dicitur enuntiatio; non secundum illam qua significat esse etiam quod non est. Plus enim debet propter quod accepit significationem, quam propter quod non accepit. Non enim accepit significare esse rem cum non est, uel non esse cum est, nisi quia non potuit illi dari tunc solummodo significare esse quando est, uel non esse quando non est. Alia igitur est rectitudo et ueritas enuntiationis, quia significat ad quod significandum facta est; alia uero, quia significat quod accepit significare. Quippe ista immutabilis est ipsi orationi, illa uero mutabilis. Hanc namque semper habet, illam uero non semper. Istam enim naturaliter habet, illam uero accidentaliter et secundum usum. Nam cum dico: dies est, ad significandum esse quod est, recte utor huius orationis significatione, quia ad hoc facta est; et ideo tunc recte dicitur significare. Cum uero eadem oratione significo esse quod non est, non ea recte utor, quia non ad hoc facta est; et idcirco non recta tunc eius significatio dicitur. Quamuis in quibusdam enuntiationibus inseparabiles sint istae duae rectitudines seu ueritates; ut cum dicimus: homo animal est, aut: homo lapis non est. Semper enim haec affirmatio significat esse quod est, et haec