Sobre l'ànima
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- Charles Collier
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~91.200 paraules · 433 passatges
Cita aquesta obra
- APAAristòtil. (n.d.). De Anima (On the Soul) [Sobre l'ànima] (Charles Collier, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/de-anima-on-the-soul
- MLAAristòtil. De Anima (On the Soul) [Sobre l'ànima]. Translated by Charles Collier. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/de-anima-on-the-soul.
- ChicagoAristòtil. De Anima (On the Soul) [Sobre l'ànima]. Translated by Charles Collier. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/de-anima-on-the-soul.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El tractat d'Aristòtil sobre l'ànima, que no és cap esperit tancat en un cos sinó allò que fa que un cos viu sigui viu.
Context i història
La definició del llibre segon —l'ànima és l'acte primer d'un cos natural que té la vida en potència— desfà d'un cop el problema platònic de com s'ajunten dues substàncies diferents: no s'ajunten, perquè no en són dues, igual que la forma d'una destral no és una cosa separada del ferro. D'aquí surt una escala: les plantes es nodreixen i es reprodueixen, els animals a més senten i es mouen, l'home a més pensa. El llibre tercer conté el passatge sobre l'enteniment agent que va ocupar mil cinc-cents anys de comentaris, perquè Aristòtil hi diu que aquesta part és «separable, impassible i sense mescla» i no aclareix si és personal o comuna: Averrois va llegir una cosa i Tomàs una altra, i la disputa va arribar fins al Renaixement. També és el primer tractat de psicologia i de teoria de la percepció que tenim.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
of this essay is that something which gives to matter those attributes. The processes, then, of reproduction, growth, and decay, that is, generation, life, and death, are the essential characteristics of living beings, and conferred upon them, as has been said, by that something which is designated Vital Principle. Now, to homogeneous forms and solitary functions others of more complex nature are superadded, and these give rise to that long chain of being of which man may be regarded as the head; but yet, amid all the simplicity of organs, of action, and of reaction, those two functions still prevail, and constitute life, whatever the type of being, in its strictest signification. This is the teaching of Aristotle, as it is the doctrine of modern physiologists; and those functions are always here referred to as the essential conditions of whatever is animated, although, for higher forms of being, other organs and functions are required. The nature, however, of the essence or principle which originates and orders those living functions is hitherto for us, as it was for Aristotle, inscrutable; and it may be that the wide survey which he took of life, by complicating simple functions with sentient and even intellectual faculties, tended only to disturb and pervert the course of his inquiry. But whether Aristotle's mode of inquiry was or not faulty, and whether the principle which animates the world (it may be the universe) is or not among those causes which are inscrutable, it will be ever a topic of deep interest to the learned and the thoughtful of every age.