SigPhiSigPhi

Aristòtil

Filòsof grec (384–322 aC), nascut a Estagira, a la Macedònia, fill d'un metge de la cort reial, format durant vint anys a l'Acadèmia d'Atenes com a deixeble de Plató, i preceptor d'Alexandre el Gran abans de fundar a Atenes la seva pròpia escola, el Liceu, on impartia les classes passejant pels seus jardins porticats (d'aquí el nom de tradició «peripatètica» que va rebre la seva escola). La seva obra, transmesa majoritàriament en forma de tractats i apunts de classe més que d'obres acabades per a publicació, abasta pràcticament tots els camps del coneixement conegut en la seva època i constitueix, juntament amb la de Plató, el fonament de tota la filosofia occidental posterior. En lògica, va crear el primer sistema formal d'inferència de la història amb la teoria del sil·logisme, exposada a l'Organon. En metafísica, va desenvolupar la seva teoria de les quatre causes (material, formal, eficient i final) i la noció central d'acte i potència per explicar el canvi i el moviment, en un allunyament deliberat de la teoria platònica de les Idees separades, defensant en canvi que les formes existeixen inherents a les coses mateixes. En ètica, l'Ètica a Nicòmac defineix la felicitat (eudaimonia) com el bé suprem humà, assolible mitjançant l'exercici virtuós de la raó i el cultiu d'un caràcter equilibrat segons el «terme mitjà» entre extrems viciosos. En política, va analitzar i classificar sistemàticament les constitucions gregues existents, defensant l'home com a «animal polític» per naturalesa. També va fundar la biologia com a disciplina d'observació empírica sistemàtica, va escriure sobre retòrica i poètica —la seva anàlisi de la tragèdia grega continua sent referència obligada— i la seva influència, transmesa a través dels comentaristes àrabs medievals com Avicenna i Averrois, va marcar de manera decisiva tant l'escolàstica cristiana medieval com la ciència occidental fins ben entrada l'edat moderna.

23 obres

Temes que tracta