The Metaphysics of Aristotle (MacMahon)
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- John Henry MacMahon
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~340.000 paraules · 1.595 passatges
Cita aquesta obra
- APAAristòtil. (n.d.). The Metaphysics of Aristotle (MacMahon) (John Henry MacMahon, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/the-metaphysics-of-aristotle-macmahon
- MLAAristòtil. The Metaphysics of Aristotle (MacMahon). Translated by John Henry MacMahon. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/the-metaphysics-of-aristotle-macmahon.
- ChicagoAristòtil. The Metaphysics of Aristotle (MacMahon). Translated by John Henry MacMahon. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/the-metaphysics-of-aristotle-macmahon.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El llibre que pregunta que vol dir «ser», i que va donar nom a tota una disciplina per accident: es deia aixi perque anava despres de la Fisica a l'ordenacio de les obres.
Context i història
No es un llibre unic sino un conjunt de tractats reunits, i es nota: hi ha repeticions i comencaments diferents. El nucli es la pregunta per allo que Aristotil anomena «l'esser en tant que esser» —no aquesta cosa o aquella, sino que significa dir de qualsevol cosa que es—, i la resposta passa per la substancia, per la distincio entre potencia i acte, i per la critica de les idees de Plato, el seu mestre. El llibre XII conte el motor immobil, que la teologia medieval identificaria amb Deu. El llibre I comenca amb la frase «tots els homes desitgen per naturalesa saber», i el II conte el primer repas historic de la filosofia que s'ha conservat.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Practically speaking, then, Taylor is almost useless to the student who, with a desire to construe the original with proper accuracy, is at the same time anxious to acquire a knowledge of the several doctrines established, and the mode of arriving at them. These imperfections I have attempted to remedy in the present Translation, by a close scrutiny of the Greek, and the assignment to each word of its proper force ; by adopting the scholastic renderings of the technical words (in opposition to Taylor, who often discards them for others not so good); by a scrupulous attention to secure for each paragraph an intelligible opening; and, lastly, by Notes and Marginal References. In the Marginal References I have endeavoured to string together the various links of Aristotle*s argument, so as to form one unbroken chain; and thus sought to unravel for the student the perplexities in which he is likely to become entangled. As to the Notes, I trust I may not be accused of presumption in laying claim to some small originality in them. I can, at any rate, disown being indebted for them to Taylor, whose labours in this department are quite unavailable for any useful purpose. Keeping in view, however, the great length to which the text itself runs, the