Poètica
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- S. H. Butcher
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (errors confirmats en passatges concrets revisats; no és una revisió íntegra ni un recompte d’exclusions)
- Extensió:
- ~15.400 paraules · 73 passatges
- S. H. Butcher — translator, analysis of contents
Cita aquesta obra
- APAAristòtil. (n.d.). The Poetics of Aristotle [Poètica] (S. H. Butcher, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/the-poetics-of-aristotle
- MLAAristòtil. The Poetics of Aristotle [Poètica]. Translated by S. H. Butcher. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/the-poetics-of-aristotle.
- ChicagoAristòtil. The Poetics of Aristotle [Poètica]. Translated by S. H. Butcher. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/the-poetics-of-aristotle.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
La primera teoria de la literatura: què és la tragèdia i com funciona — la trama abans que els personatges, el gir i el reconeixement, i la purificació de la pietat i el temor que el públic en treu.
Context i història
Apunts del Liceu, cap al 335 aC, escrits quan la gran tragèdia àtica ja era història i es podia estudiar amb fredor. De les dues parts que tenia, sobre la tragèdia i sobre la comèdia, la segona es va perdre — l'absència més cèlebre de la literatura, fins al punt que Umberto Eco en va fer el mòbil d''El nom de la rosa'. Cap text ha manat tant sobre com s'expliquen històries: les tres unitats del classicisme francès, els manuals de guió de Hollywood i mig vocabulari de la crítica — catarsi, peripècia, anagnòrisi — surten d'aquestes pàgines.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
But most important of all is the structure of the incidents. For Tragedy is an imitation, not of men, but of an action and of life, and life consists in action, and its end is a mode of action, not a quality. Now character determines men's qualities, but it is by their actions that they are happy or the reverse. Dramatic action, therefore, is not with a view to the representation of character: character comes in as subsidiary to the actions. Hence the incidents and the plot are the end of a tragedy; and the end is the chief thing of all. Again, without action there cannot be a tragedy; there may be without character. The tragedies of most of our modern poets fail in the rendering of character; and of poets in general this is often true. It is the same in painting; and here lies the difference between Zeuxis and Polygnotus. Polygnotus delineates character well: the style of Zeuxis is devoid of ethical quality. Again, if you string together a set of speeches expressive of character, and well finished in point of diction and thought, you will not produce the essential tragic effect nearly so well as with a play which, however deficient in these respects, yet has a plot and artistically constructed incidents. Besides which, the most powerful elements of emotional: interest in Tragedy Peripeteia or Reversal of the Situation, and Recognition scenes--are parts of the plot. A further proof is, that novices in the art attain to finish: of …