Sobre la memòria i el record
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~6.110 paraules · 29 passatges
Cita aquesta obra
- APAAristòtil. (n.d.). On Memory and Reminiscence [Sobre la memòria i el record]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/on-memory-and-reminiscence
- MLAAristòtil. On Memory and Reminiscence [Sobre la memòria i el record]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/on-memory-and-reminiscence.
- ChicagoAristòtil. On Memory and Reminiscence [Sobre la memòria i el record]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/on-memory-and-reminiscence.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
Com es guarda una imatge del passat i què fa que la puguem tornar a trobar. Aristòtil hi distingeix la memòria —tenir-hi la imatge— del record, que és anar-la a buscar.
Context i història
És el primer text que tracta la memòria com un problema tècnic i no com un do, i la distinció entre memòria i recerca del record és la base de tota la psicologia posterior del tema. També hi ha les regles d'associació —semblança, contrarietat, contigüitat— que Hume reprendria dos mil anys després. Forma part dels «Parva naturalia», els vuit opuscles breus que continuen la «De anima» aplicant-ne la teoria a fenòmens concrets del cos viu. Es transmeten com un grup i es llegeixen millor seguits.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
But the point of capital importance is that (for the purpose of recollection) one should cognize, determinately or indeterminately, the time-relation (of that which he wishes to recollect). There is,-let it be taken as a fact,-something by which one distinguishes a greater and a smaller time; and it is reasonable to think that one does this in a way analogous to that in which one discerns (spacial) magnitudes. For it is not by the mind's reaching out towards them, as some say a visual ray from the eye does (in seeing), that one thinks of large things at a distance in space (for even if they are not there, one may similarly think them); but one does so by a proportionate mental movement. For there are in the mind the like figures and movements (i.e. 'like' to those of objects and events). Therefore, when one thinks the greater objects, in what will his thinking those differ from his thinking the smaller? (In nothing,) because all the internal though smaller are as it were proportional to the external. Now, as we may assume within a person something proportional to the forms (of distant magnitudes), so, too, we may doubtless assume also something else proportional to their distances. As, therefore, if one has (psychically) the movement in AB, Be, he constructs in thought (i.e. knows objectively) GD, since AG and Gd bear equal ratios respectively (to AB and BE), (so he who recollects also proceeds). Why then does he construct GD rather than Zh? Is it not because as AG is to AB,