Ars Rhetorica
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- Theodore Buckley
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~210.000 paraules · 1.012 passatges
Cita aquesta obra
- APAAristòtil. (n.d.). Rhetoric (Treatise on Rhetoric) [Ars Rhetorica] (Theodore Buckley, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/rhetoric-treatise-on-rhetoric
- MLAAristòtil. Rhetoric (Treatise on Rhetoric) [Ars Rhetorica]. Translated by Theodore Buckley. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/rhetoric-treatise-on-rhetoric.
- ChicagoAristòtil. Rhetoric (Treatise on Rhetoric) [Ars Rhetorica]. Translated by Theodore Buckley. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/aristotle/rhetoric-treatise-on-rhetoric.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
La Retòrica: què és persuadir, amb quins mitjans i per què no és el mateix que enganyar.
Context i història
Aristòtil hi distingeix tres fonts de persuasió —el caràcter de qui parla, l'estat d'ànim de qui escolta i l'argument mateix— i defineix l'entimema, el raonament que deixa una premissa sense dir perquè l'auditori ja la té. El segon llibre és, de fet, el primer tractat sistemàtic de les emocions que s'ha conservat: examina la ira, la por, la vergonya, l'enveja, no com a passions sinó com a estats que es poden produir i desfer amb paraules. Es llegeix millor al costat de la Poètica i dels Tòpics.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
9 Κριτὴς τοῦ νόμου κάνων. Aristotle employs the same metaphor in his Ethics :---τοὺ γὰρ αὐὀρίστου, αὔριστος καὶ 6 κακών ἐστιν, ὥσπε; καὶ τῆς Λεσβίας οἰκοδομῆς, ὁ μολύβδινος κανών" πρὸς γὰρ τὸ σχῆμω τοῦ λίθον μετακινεῖται, καὶ οὐ μένει ὁ κα-ώ Lib. y. c. 10. See Lucretius, iv. 516.— Denique ut in fabrica, si prava est regula prima, Normague si fallax rectis regionibus exit, Omnia mendose fieri atque obstipa necesse est, etc. 7. Rea sons why as little as possible should be left to the judge. Ist. 2nd. 3rd. Sabi L etal Seay: ARISTOTLE’S ~y. unjust, whatever questions of this nature the legislator has not determined ; on these the judge must somehow or other make up his mind of himself, and not take instructions on them from the parties at issue. It would then be most admirably adapted to the purposes of justice, if laws properly enacted were, as far as circumstances admitted, of themselves to mark out all cases, and to abandon as few as possible to the discretion of the judge. And this because, in the first place, it is easier to get one or a few of good sense, and of ability to legislate and adjudge, than to get many 9 : and next to this, legislative enactments proceed from men carrying their views a long time back; [or, from men who have reflected on the subject for a long time ;] while judicial decisions are made off hand ; so that it is difficult for persons deciding under these circumstances to assign what is just and expedient: and, what is most of all to the point, is this, that the award of the legislator is not particular nor about present circumstances, but about what is future and general ; whereas the member of a popular assembly and the judge decide on points actually present and definite ; and under their circumstances, feelings of partiality, and dislike, and personal expediency, will, in…