Confessions (la)
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~170.000 paraules · 791 passatges
Cita aquesta obra
- APAAgustí d'Hipona. (n.d.). Confessiones [Confessions (la)]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/augustine/confessiones-latin
- MLAAgustí d'Hipona. Confessiones [Confessions (la)]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/augustine/confessiones-latin.
- ChicagoAgustí d'Hipona. Confessiones [Confessions (la)]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/augustine/confessiones-latin.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El relat que Agustí fa a Déu de la seva pròpia vida: la joventut a Cartago, els anys de dubte, la conversió en un jardí de Milà, i la pregunta de què és el temps i què és la memòria.
Context i història
Escrites cap al 397-400, quan Agustí ja era bisbe d'Hipona, a l'Àfrica romana. És el primer gran llibre introspectiu de la literatura occidental: ningú abans no havia examinat la pròpia interioritat amb aquesta profunditat ni l'havia posada per escrit adreçant-se a Déu de tu a tu. La conversió que hi explica —l'estiu del 386, la veu d'un infant cantant «pren i llegeix»— és una de les escenes més influents mai escrites, i el gènere de l'autobiografia moderna sencer li deu l'existència.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
mentis oculos reducit. Narrat se argumento quodam Nebridii valde perculsum, crassis tamen adhuc tenebris obvolvi, cum de Deo non nisi corporaliter sentire potuerit; Manichæos ergo impie sentire probe cernit, Ecclesiæ vero fidem omnino amplecti nequit; a Mathematicorum erroribus revocatur; quæstione tamen, unde malum? misere torquetur; plurimum e Platonicorum libris proficit, neque tamen sufficiunt, cum de Christi incarnatione prave senserit; arreptis vero S. Scripturis, et præsertim Apostolo Paulo, dubitationes ejus omnes concidunt. 103 LIBER OCTAVUS. Vitæ ipsius partem attingit celeberrimam, annum ætatis trigesimum secundum, quo nempe cum Simplicianum consuluisset, audita ab eo Victorini conversione, ad imitandum exarsit. Tum vero, iis quæ de Antonio Ægyptio monacho et duorum aulicorum conversione a Pontitiano didicit, magis magisque accensus, post vehementem luctam inter carnem et spiritum, codicem Apostoli coelesti admonitus oraculo inspexit; lectoque qui ipsi primus occurrit versiculo, omnino immutatur, et diruptis cupiditatum vinculis totus ad Deum convertitur. 125 {xv} LIBER NONUS. Uni jam Deo vivere studens, Rhetoricæ professionem, sed non ante transactas vindemiales ferias quæ proxime instabant, abjicere statuit. Interim rure Cassiciaco apud amicum ejus Verecundum ad percipiendam Baptismi gratiam se parat; ac tandem cum Alypio, et filio suo Adeodato baptizatur. Nec multo post, Africam repetens, Ostiam venit, cum amicis et matre Monnica, cujus vitam et sanctos mores brevi compendio exhibet, quæque ibidem defungitur, anno ætatis suæ 56, Augustini 33. 145 LIBER DECIMUS. Quemadmodum prioribus Libris aperuit, qualis ante perceptam baptismi gratiam fuerit, in hoc scrutatur, qualis esset quo tempore hæc scribebat. Ac primum se Deum amare profitetur.…