Agustí d'Hipona

Filòsof, teòleg i bisbe romà nord-africà (354–430), nascut a Tagaste, a l'actual Algèria, fill d'un pare pagà i d'una mare cristiana, santa Mònica, que va exercir una influència decisiva en la seva posterior conversió. Format en retòrica a Cartago i actiu com a professor a Roma i Milà, va travessar en la seva joventut i primera maduresa un llarg itinerari espiritual i intel·lectual —nou anys d'adhesió al maniqueisme, una etapa d'escepticisme acadèmic i una fase d'influència neoplatònica, particularment de Plotí— narrat amb una introspecció psicològica sense precedents a les Confessions (397–400), considerada la primera gran autobiografia espiritual de la tradició occidental i un dels textos fundacionals de la literatura introspectiva. La seva conversió al cristianisme el 386, a Milà, sota la influència de sant Ambròs, el va portar a ser ordenat sacerdot i, el 395, bisbe d'Hipona, càrrec que va exercir fins a la seva mort mentre la ciutat estava assetjada pels vàndals. La seva obra teològica i filosòfica, d'una extensió i influència aclaparadores, inclou La ciutat de Déu (413–426), escrita en resposta al sac de Roma pels visigots el 410 per refutar l'acusació que l'abandonament dels déus pagans n'havia causat la caiguda, i que desenvolupa una filosofia de la història cristiana centrada en la distinció entre la ciutat terrenal, governada per l'amor propi fins al menyspreu de Déu, i la ciutat celestial, governada per l'amor a Déu fins al menyspreu d'un mateix. En la seva controvèrsia amb el monjo Pelagi, Agustí va desenvolupar la seva doctrina del pecat original i de la necessitat absoluta de la gràcia divina per a la salvació, negant que la voluntat humana caiguda pugui, per si mateixa, fer el bé sense l'ajuda gratuïta de Déu, doctrina que exerciria una influència decisiva tant sobre el catolicisme medieval com, molt més tard, sobre la Reforma protestant, en particular sobre Luter i Calví. Considerat el pare de la teologia occidental i un dels quatre grans doctors de l'Església llatina, Agustí és també, gràcies a la seva anàlisi introspectiva del temps, la memòria i la voluntat, una figura cabdal en la història de la filosofia, precursora en molts sentits de la fenomenologia i la psicologia moderna de la interioritat.

11 obres

• Comentaris sobre els Salms
• Confessions
• Confessions (la)
• Escrits antipelagians
• Escrits contra els maniqueus i contra els donatistes
• Homilies sobre l'Evangeli de Joan; Soliloquis
• La ciutat de Déu, volum I
• La ciutat de Déu, volum II
• Sobre la doctrina cristiana
• Sobre la Trinitat (De Trinitate)
• Tractats doctrinals i morals (Enquiridió i altres)