SigPhiSigPhi

Homilies sobre l'Evangeli de Joan; Soliloquis

Agustí d'Hipona

Idioma:
anglès
Completesa:
Obra completa
Autoria:
Escrita per l'autor
Estat del text:
Text net · 2 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
Extensió:
~610.000 paraules · 2.919 passatges
Cita aquesta obra
  • APAAgustí d'Hipona. (n.d.). Homilies sobre l'Evangeli de Joan; Soliloquis. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/augustine/homilies-on-the-gospel-of-john-homilies-on-the-first-epistle-of-john-soliloquies-npnf-i-vii
  • MLAAgustí d'Hipona. "Homilies sobre l'Evangeli de Joan; Soliloquis." SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/augustine/homilies-on-the-gospel-of-john-homilies-on-the-first-epistle-of-john-soliloquies-npnf-i-vii.
  • ChicagoAgustí d'Hipona. Homilies sobre l'Evangeli de Joan; Soliloquis. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/augustine/homilies-on-the-gospel-of-john-homilies-on-the-first-epistle-of-john-soliloquies-npnf-i-vii.

De què tracta

Tres coses en un volum de la sèrie: les homilies sobre l'evangeli de Joan, les de la primera carta de Joan i els Soliloquis.

Context i història

Val la pena saber que no van juntes per res que uneixi Agustí sinó perquè els editors del segle XIX les van posar al mateix volum. Les homilies són predicació a Hipona; els Soliloquis, en canvi, són molt anteriors —de cap al 386-387, tot just convertit— i són un diàleg d'Agustí amb la Raó, escrit abans de ser bisbe i abans de gairebé tot el que se sol associar amb ell.

Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.

Com comença
AuGUSTiN was an indefatigable preacher. He considered regular preaching an indispensable part of the duty of a bishop. To his homilies we owe most of his exegetical labors. The homilies were delivered extempore, taken down by scribes and slightly revised by Augustin. They retain their colloquial form, devotional tone, frequent repetitions, and want of literary finish. He would rather be deficient in rhetoric than not be understood by the people. He was cheered by the eager attention and acclamations of his hearers, but never fully satisfied with his performance. "My preaching," he says, "almost always displeases me. I eagerly long for something better, of which I often have an inward enjoyment in my thoughts before I can put them into audible words. Then when I find that my power of expression is not equal to my inner apprehension, I am grieved at the inability of my tongue to answer to my heart " {De Catech. Rudibus, ch. H. 3, in this Series, Vol. HI. 284). His chief merit as an interpreter is his profound theological insight, which makes his exegetical works permanently useful. Comp. the introductory essay in the sixth volume. This volume contains:

Llegeix l'obra sencera →

← Torna a Agustí d'Hipona