Confessions
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~110.000 paraules · 516 passatges
Cita aquesta obra
- APAAgustí d'Hipona. (n.d.). The Confessions of St. Augustine [Confessions]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/augustine/the-confessions-of-st-augustine
- MLAAgustí d'Hipona. The Confessions of St. Augustine [Confessions]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/augustine/the-confessions-of-st-augustine.
- ChicagoAgustí d'Hipona. The Confessions of St. Augustine [Confessions]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/augustine/the-confessions-of-st-augustine.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
El relat que Agustí fa a Déu de la seva pròpia vida: la joventut a Cartago, els anys de dubte, la conversió en un jardí de Milà, i la pregunta de què és el temps i què és la memòria.
Context i història
Escrites cap al 397-400, quan Agustí ja era bisbe d'Hipona, a l'Àfrica romana. És el primer gran llibre introspectiu de la literatura occidental: ningú abans no havia examinat la pròpia interioritat amb aquesta profunditat ni l'havia posada per escrit adreçant-se a Déu de tu a tu. La conversió que hi explica —l'estiu del 386, la veu d'un infant cantant «pren i llegeix»— és una de les escenes més influents mai escrites, i el gènere de l'autobiografia moderna sencer li deu l'existència.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
What art Thou then, my God? what, but the Lord God? For who is Lord but the Lord? or who is God save our God? Most highest, most good, most potent, most omnipotent; most merciful, yet most just; most hidden, yet most present; most beautiful, yet most strong, stable, yet incomprehensible; unchangeable, yet all-changing; never new, never old; all-renewing, and bringing age upon the proud, and they know it not; ever working, ever at rest; still gathering, yet nothing lacking; supporting, filling, and overspreading; creating, nourishing, and maturing; seeking, yet having all things. Thou lovest, without passion; art jealous, without anxiety; repentest, yet grievest not; art angry, yet serene; changest Thy works, Thy purpose unchanged; receivest again what Thou findest, yet didst never lose; never in need, yet rejoicing in gains; never covetous, yet exacting usury. Thou receivest over and above, that Thou mayest owe; and who hath aught that is not Thine? Thou payest debts, owing nothing; remittest debts, losing nothing. And what had I now said, my God, my life, my holy joy? or what saith any man when he speaks of Thee? Yet woe to him that speaketh not, since mute are even the most eloquent. Oh! that I might repose on Thee! Oh! that Thou wouldest enter into my heart, and inebriate it, that I may forget my ills, and embrace Thee, my sole good! What art Thou to me? In Thy pity, teach me to utter it. Or what am I to Thee that Thou demandest my love, and, if I give it not, art wroth with me, and threatenest me with grievous woes? Is it then a slight woe to love Thee not? Oh! for Thy mercies' sake, tell me, O Lord my God, what Thou art unto me. Say unto my soul, I am thy salvation. So speak, that I may hear. Behold, Lord, my heart is before Thee; open Thou the ears thereof, and say unto my soul, I am thy salvation. After this voice let me haste, and take hold on Thee. Hide not Thy face from me.…