Epístoles
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~20.800 paraules · 99 passatges
Cita aquesta obra
- APABaruch Spinoza. (n.d.). Epistolae (Benedictus de Spinoza) [Epístoles]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/baruch-spinoza/epistolae-benedictus-de-spinoza
- MLABaruch Spinoza. Epistolae (Benedictus de Spinoza) [Epístoles]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/baruch-spinoza/epistolae-benedictus-de-spinoza.
- ChicagoBaruch Spinoza. Epistolae (Benedictus de Spinoza) [Epístoles]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/baruch-spinoza/epistolae-benedictus-de-spinoza.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
L'original llatí de la correspondència de Spinoza, publicada pels seus amics dins l'«Opera posthuma» del 1677.
Context i història
Els editors van triar les cartes que tenien valor de doctrina i van suprimir el que era personal, o sigui que això no és la vida de Spinoza sinó el seu pensament posat a prova per corresponsals reals: Oldenburg, secretari de la Royal Society, que pregunta i s'espanta alhora; Blyenbergh, el comerciant calvinista amb qui es discuteix el mal en les cartes que en són la millor exposició; Boxel, amb qui es parla de fantasmes; Tschirnhaus, que fa les preguntes més agudes sobre l'«Ètica». En les cartes es veu el que els tractats amaguen: Spinoza dubtant, rectificant, negant-se a publicar. Qui vulgui saber què volen dir de debò algunes tesis de l'«Ètica» sovint ho ha de venir a buscar aquí.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
3) substantiae absolute infinitae sive Dei respicias; alias, si statuatur unamquamque substantiam tantum habere unum attributum, et ego haberem duas ideas duorum attributorum, recte concludere possem, quod, ubi duo diversa attributa, ibi duae diversae sint substantiae. Huius etiam clariorem explicationem rogo. Desino, vir clarissime, et ad has tuam responsionem prima quavis occasione exspecto.