Baruch Spinoza

Filòsof neerlandès d'ascendència jueva sefardita (1632–1677), nascut a Amsterdam en el si d'una família de comerciants jueus que havien fugit de la Inquisició portuguesa, format en la tradició rabínica però expulsat i excomunicat formalment de la comunitat jueva el 1656 mitjançant un cherem (ban) d'una duresa excepcional, probablement per les seves idees ja heterodoxes sobre la naturalesa de Déu i les escriptures, i que des de llavors va viure de manera modesta i independent com a polidor de lents òptiques, rebutjant tota càtedra universitària per preservar la seva llibertat intel·lectual. La seva obra magna, l'Ètica demostrada segons l'ordre geomètric, publicada pòstumament el 1677 per por a la censura, presenta un sistema filosòfic d'una arquitectura formal rigorosa —definicions, axiomes i proposicions demostrades a la manera d'Euclides— que desenvolupa un monisme radical: només existeix una substància infinita, que Spinoza identifica indistintament amb «Déu» i amb la «Natura» (Deus sive Natura), de la qual tot allò existent, inclosos els humans i les seves ments, no és sinó modes o expressions finites, negant així tota transcendència divina, tota llibertat de voluntat en sentit tradicional i tota finalitat còsmica. D'aquest determinisme metafísic radical, Spinoza deriva paradoxalment una ètica de la llibertat i la felicitat: l'alliberament humà no consisteix a escapar de la necessitat causal, sinó a comprendre-la racionalment, arribant a l'«amor intel·lectual de Déu», una forma de saviesa serena que permet superar les passions esclavitzadores mitjançant el coneixement adequat de les seves causes. En el pla polític, el Tractat teologicopolític (1670), publicat també anònimament, defensa amb valentia extraordinària per a l'època la llibertat de pensament i d'expressió com a fonament de l'estat, i sotmet la Bíblia a una anàlisi històrica i crítica pionera que el converteix en un dels pares de l'exegesi bíblica moderna. Considerat durant molt de temps un heretge perillós, l'obra de Spinoza va ser rehabilitada decisivament pels il·lustrats i romàntics alemanys i avui és vista com un dels pics filosòfics més originals i coherents de tota la modernitat.

15 obres

• Epístoles
• Ètica
• Ètica — part 1
• Ètica — part 2
• Ètica — part 3
• Ètica — part 4
• Ètica — part 5
• On the Improvement of the Understanding
• Short Treatise on God, Man, and His Well-Being
• Tractat teologicopolític — part 1
• Tractat teologicopolític — part 2
• Tractat teologicopolític [part III]
• Tractat teologicopolític [part IV]
• Tractatus de intellectus emendatione, et de via qua optime in veram rerum cognit
• Tractatus Politicus