Tractat teologicopolític — part 1

De què tracta

Primera part de la traducció d'Elwes: el pròleg i els capítols sobre la profecia i els profetes.

Context i història

Publicat sense nom d'autor el 1670, amb peu d'impremta fals, i prohibit el 1674: era el llibre més perillós del seu segle i els contemporanis ho van entendre de seguida. La tesi que ho aguanta tot és que la llibertat de filosofar no amenaça la pietat ni la pau de l'Estat, sinó que suprimir-la és el que les destrueix. Per arribar-hi, Spinoza fa una cosa que ningú no havia fet amb aquest rigor: llegir l'Escriptura com un document històric, escrit per homes per a homes, on la profecia és imaginació vívida i no coneixement, i els miracles no poden ser cap prova, perquè res no passa fora de l'ordre de la natura. D'aquí ve la crítica bíblica moderna. Els capítols finals treuen la conseqüència política: el pacte transfereix el poder però no la capacitat de pensar, i per això l'Estat que vol manar sobre les opinions es fa mal a si mateix. La traducció anglesa és la d'Elwes, del 1883, repartida en quatre parts al corpus.

Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.