Ètica — part 5
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~10.700 paraules · 51 passatges
Cita aquesta obra
- APABaruch Spinoza. (n.d.). Ethics — Part 5 [Ètica — part 5]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/baruch-spinoza/ethics-part-5
- MLABaruch Spinoza. Ethics — Part 5 [Ètica — part 5]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/baruch-spinoza/ethics-part-5.
- ChicagoBaruch Spinoza. Ethics — Part 5 [Ètica — part 5]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/baruch-spinoza/ethics-part-5.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Un sistema complet — Déu, la ment, els afectes, la llibertat — demostrat com si fos geometria: definicions, axiomes i proposicions que culminen en la idea que la llibertat és entendre la necessitat.
Context i història
Spinoza va acabar l'Ètica cap al 1675 i va renunciar a publicar-la en vida: l'escàndol del seu 'Deus sive Natura' — Déu i la Natura com una sola cosa — l'hauria enterrat. Va aparèixer el 1677, mesos després de la seva mort, dins de les Opera Posthuma, i va ser prohibida gairebé de seguida. L'autor vivia a la Haia polint lents, excomunicat de la comunitat jueva d'Amsterdam als vint-i-tres anys amb un anatema d'una duresa mai revocada. Durant un segle 'spinozista' va ser un insult; després, per a l'idealisme alemany i per a tants més, la muntanya amb què tota filosofia s'ha de mesurar.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
is now, therefore, time to pass on to those matters, which appertain to the duration of the mind, without relation to the body. Prop. XXI. The mind can only imagine anything, or remember what is past, while the body endures. Proof.- The mind does not express the actual existence of its body, nor does it imagine the modifications of the body as actual, except while the body endures (II:viii.Coroll.); and, consequently (II:xxvi.), it does not imagine any body as actually existing, except while its own body endures. Thus it cannot imagine anything (for definition of Imagination, see II:xvii.Note), or remember things past, except while the body endures (see definition of Memory, II:xviii.Note). Q.E.D. Prop. XXII. Nevertheless in God there is necessarily an idea, which expresses the essence of this or that human body under the form of eternity. Proof.- God is the cause, not only of the existence of this or that human body, but also of its essence (I:xxv.). This essence, therefore, must necessarily be conceived through the very essence of God (I:Ax.iv.), and be thus conceived by a certain eternal necessity (I:xvi.); and this conception. must necessarily exist in God (II:iii.). Q.E.D. Prop. XXIII. The human mind cannot be absolutely destroyed with the body, but there remains of it something which is eternal. Proof.- There is necessarily in God a concept or idea, which expresses the essence of the human body (last Prop.), which, therefore, is necessarily something appertaining to the essence of the human mind (II:xiii.). But we have not assigned to the human mind any, duration, definable by time, except in so far as it expresses the actual existence of the body, which is explained through duration, and may be defined by time - that is (II:viii.Coroll.), we do not assign to it duration, except while the body endures.…