Tractatus de intellectus emendatione, et de via qua optime in veram rerum cognit
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~14.100 paraules · 67 passatges
Cita aquesta obra
- APABaruch Spinoza. (n.d.). Tractatus de intellectus emendatione, et de via qua optime in veram rerum cognit. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/baruch-spinoza/tractatus-de-intellectus-emendatione-et-de-via-qua-optime-in-veram-rerum-cognit
- MLABaruch Spinoza. Tractatus de intellectus emendatione, et de via qua optime in veram rerum cognit. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/baruch-spinoza/tractatus-de-intellectus-emendatione-et-de-via-qua-optime-in-veram-rerum-cognit.
- ChicagoBaruch Spinoza. Tractatus de intellectus emendatione, et de via qua optime in veram rerum cognit. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/baruch-spinoza/tractatus-de-intellectus-emendatione-et-de-via-qua-optime-in-veram-rerum-cognit.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
L'original llatí del tractat inacabat de Spinoza sobre l'esmena de l'enteniment, publicat pòstumament el 1677.
Context i història
Comença amb una pàgina que no s'assembla a res més de Spinoza: una confessió en primera persona sobre haver vist que la riquesa, l'honor i el plaer no donen res que duri, i haver decidit buscar un bé que sí en doni. Del que ve després n'hi ha prou per veure el mètode: distingir les maneres com coneixem —d'oïda, d'experiència vaga, de raonament, i el quart, la percepció d'una cosa per la seva essència— i mostrar que només l'última val. El tractat es va quedar sense acabar; Spinoza el va abandonar per escriure l'«Ètica», que aplica el mètode en comptes d'explicar-lo. És per això que és la millor porta d'entrada: es veu què buscava, abans que la geometria ho tapés tot.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
35. Hinc patet, quod certitudo nihil sit praeter ipsam essentiam obiectivam ; id est, modus, quo sentimus essentiam formalem, est ipsa certitudo. Unde iterum patet, quod ad certitudinem veritatis nullo alio signo sit opus, quam veram habere ideam ; nam, uti ostendimus, non opus est, ut sciam, quod sciam me scire. Ex quibus rursum patet, neminem posse scire, quid sit summa certitudo, nisi qui habet adaequatam ideam aut essentiam obiectivam alicuius rei ; nimirum, quia idem est certitudo et essentia obiectiva. VII. De recta methodo cognoscendi. 36. Cum itaque veritas nullo egeat signo, sed sufficiat habere essentias rerum obiectivas, aut, quod idem est, ideas, ut omne tollatur dubium ; hinc sequitur, quod vera non est methodus signum veritatis quaerere post acquisitionem idearum, sed quod vera methodus est via, ut ipsa veritas, aut essentiae obiectivae rerum aut ideae (omnia illa idem significant) debito ordine quaerantur . 37. Rursus methodus necessario debet loqui de ratiocinatione aut de intellectione ; id est, methodus non est ipsum ratiocinari ad intelligendum causas rerum, et multo minus est το intelligere causas rerum ; sed est intelligere, quid sit vera idea, eam a ceteris perceptionibus distinguendo eiusque naturam investigando, ut inde nostram intelligendi potentiam noscamus, et mentem ita cohibeamus, ut ad illam normam omnia intelligat, quae sunt intelligenda, tradendo tamquam auxilia certas regulas, et etiam faciendo, ne mens inutilibus defatigetur. 38. Unde colligitur, methodum nihil aliud esse, nisi cognitionem reflexivam aut ideam ideae ; et quia non datur idea ideae, nisi prius detur idea, ergo methodus non dabitur, nisi prius detur idea. Unde illa bona erit methodus, quae ostendit, quomodo mens dirigenda sit ad datae verae ideae normam.…