Consolació de la filosofia (ed. 2)
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 16 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
- Extensió:
- ~100.000 paraules · 490 passatges
Cita aquesta obra
- APABoeci. (n.d.). De consolatione philosophiae (CSEL 67) [Consolació de la filosofia (ed. 2)]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/boethius/de-consolatione-philosophiae-csel-67
- MLABoeci. De consolatione philosophiae (CSEL 67) [Consolació de la filosofia (ed. 2)]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/boethius/de-consolatione-philosophiae-csel-67.
- ChicagoBoeci. De consolatione philosophiae (CSEL 67) [Consolació de la filosofia (ed. 2)]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/boethius/de-consolatione-philosophiae-csel-67.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
A la cel·la, esperant l'execució, un home caigut en desgràcia rep la visita de la Filosofia en persona, que li recorda per què la Fortuna és una roda i on és el bé que ningú no et pot prendre.
Context i història
Escrit cap al 524 a la presó de Pavia, mentre Boeci esperava ser executat per Teodoric sota l'acusació de traïció — la caiguda vertiginosa d'un dels homes més poderosos de l'imperi. És l'últim gran llibre del món antic i el primer del medieval: un cristià que, davant la mort, es consola amb la raó pagana i no cita ni una vegada les Escriptures. Va ser un dels llibres més llegits de tota l'edat mitjana, traduït pel rei Alfred, per Chaucer i per la reina Elisabet I; el pont pel qual la filosofia clàssica va travessar cap a Europa.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
cum scriptorum pedestrium tum poetarum satis multos attulerunt Murmellius (Migne LXIII 885 sqq.), Schepss, Henricus Huettinger. 1 ) Fontibus eos tantum locos similes inserui. quorum Boethium memorem fuisse pro certo habeo velut Martiani Capellae. De reliquis hic ad editiones commentationesque relegare satis mihi visum est. Quid enim quaeso inde redundare potest. quod exempli gratia Boethius I m. n, C caelo aperto, Seneca bis aperto caeh (aethere), Boethius III m. vrn. 17 et Seneca jwhim stelliferum habet, Tityos et apud Boethium III m. xn, 39 et apud Horatium Carm. III 4, 77 inducitur? De Seneca rectius quam Sitzmannum (nullus fere est versus in Boethio, qui non e Seneca depromptus esse videatur) Huettingerum iudicasse puto (1902, 72: haud scio an parum recte Peiper opinetur omnes illos Senecae locos revera Boetio ob oculos rersatos esse); cf. Indicem locorum et metra, quae Peiper p. 219 sqq. e Senecae tragoediis repetit. IIL DE INTEBPRETIBVS ET COMMENTATORIBVS CONSOLATIONIS. Ad Peiperi Prnlegomena, 1 ) Ueberwegii librum iam allatum, Groeberi et Pauli enchiridia (GrundriB der roman. Klingner 88, 4: quoniam Chrutianum cnm Juitte rt opera Otrnloyirn ecripiUie iam eonetat, ium oput ut ad Stoieot cnu/ugere. Bonnaud, Spcculum IV 201, 4 Xeoplatonicos Stoicorum doctrinam moralem secutos esse, pliysieani reieeisso ruonet. ') Stuolia in Bottii carmina eollata. Programm. gymn. vct. RatUboncnsis 1900 et 1002; v. F. Wilhelm, Maximianut n Boethiut. Mus. Rhen. LXII 091 sqq. et editionem Adriani a Forti Scudo infra adferendam. *) P. Xl.Isqq., Llsqq.; addas G. Hnet, La prmiire edition de la Cont. de Boece en Heerlandait. Melanges Havet. Paris 1895, 561 (agitur de inferioris Germaniae interpretatione primum u. 1485. Gandavi impressa, qune cum interpretatione Flamandica transcripU est in codice quodam Par. X. acqu. 1496) et Thomas in Soticet et extrail* det mtt. de la BiU. Nat. 41 (magistri Petri Parisiensis versio Francogallica et commentarius in codice Vat.…