Consolació de la filosofia
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Text net
- Extensió:
- ~160.000 paraules · 737 passatges
Cita aquesta obra
- APABoeci. (n.d.). Consolació de la filosofia. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/boethius/the-consolation-of-philosophy
- MLABoeci. "Consolació de la filosofia." SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/boethius/the-consolation-of-philosophy.
- ChicagoBoeci. Consolació de la filosofia. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/boethius/the-consolation-of-philosophy.
De què tracta
A la cel·la, esperant l'execució, un home caigut en desgràcia rep la visita de la Filosofia en persona, que li recorda per què la Fortuna és una roda i on és el bé que ningú no et pot prendre.
Context i història
Escrit cap al 524 a la presó de Pavia, mentre Boeci esperava ser executat per Teodoric sota l'acusació de traïció — la caiguda vertiginosa d'un dels homes més poderosos de l'imperi. És l'últim gran llibre del món antic i el primer del medieval: un cristià que, davant la mort, es consola amb la raó pagana i no cita ni una vegada les Escriptures. Va ser un dels llibres més llegits de tota l'edat mitjana, traduït pel rei Alfred, per Chaucer i per la reina Elisabet I; el pont pel qual la filosofia clàssica va travessar cap a Europa.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
This book shouldja^retu'rned on or before the date last marlced betf THE CONSOLATION OF PHILOSOPHY The Consolation of Philosophy BOETHIUS THE CONSOLATION OF PHILOSOPHY THOMAS A KEMPIS THE IMITATION OF CHRIST SIR THOMAS BROWNE RELIGIO MEDICI CARLTON HOUSE NEW YORK THE CONSOLATION OF PHILOSOPHY BY BOETHIUS TRANSLATED BY W. V. COOPER THE CONSOLATION OF PHILOSOPHY BOOK ONE (Boethius bewails his changed circumstances.) "To pleasant songs my work was erstwhile given, and bright were all my labours then ; but now in tears to sad refrains am I compelled to turn. Thus my maimed Muses guide my pen, and gloomy songs make no feigned tears bedew my face. Then could no fear so overcome to leave me companionless upon my way. They were the pride of my earlier bright-lived days: in my later gloomy days they are the comfort of my fate ; for hastened by unhappiness has age come upon me without warning, and grief hath set within me the old age of her gloom. White hairs are scattered untimely on my head, and the skin hangs loosely from my worn-out limbs. "Happy is that death which thrusts not itself upon men in their pleasant years, yet comes to them at the oft-repeated cry of their sorrow. Sad is it how death turns away from the unhappy with so deaf an ear, and will not close, cruel, the eyes that weep. Ill is it to trust to Fortune's fickle bounty, and while yet she smiled upon me, the hour of gloom had wellnigh overwhelmed my head. Now has the cloud put off its alluring face, wherefore without scruple my life drags out its wearying delays. "Why, O my friends, did ye so often puff me up, telling me that I was fortunate? For he that is fallen low did never firmly stand." (Philosophy approaches Boethius: the form of her appearance is allegorical.…