Consolació de la filosofia
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~160.000 paraules · 737 passatges
Cita aquesta obra
- APABoeci. (n.d.). The Consolation Of Philosophy [Consolació de la filosofia]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/boethius/the-consolation-of-philosophy
- MLABoeci. The Consolation Of Philosophy [Consolació de la filosofia]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/boethius/the-consolation-of-philosophy.
- ChicagoBoeci. The Consolation Of Philosophy [Consolació de la filosofia]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/boethius/the-consolation-of-philosophy.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
A la cel·la, esperant l'execució, un home caigut en desgràcia rep la visita de la Filosofia en persona, que li recorda per què la Fortuna és una roda i on és el bé que ningú no et pot prendre.
Context i història
Escrit cap al 524 a la presó de Pavia, mentre Boeci esperava ser executat per Teodoric sota l'acusació de traïció — la caiguda vertiginosa d'un dels homes més poderosos de l'imperi. És l'últim gran llibre del món antic i el primer del medieval: un cristià que, davant la mort, es consola amb la raó pagana i no cita ni una vegada les Escriptures. Va ser un dels llibres més llegits de tota l'edat mitjana, traduït pel rei Alfred, per Chaucer i per la reina Elisabet I; el pont pel qual la filosofia clàssica va travessar cap a Europa.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Fortune with her fickle hand deal out such changing lots? The hurtful penalty is due to crime, but falls upon the sinless head: depraved men rest at ease on thrones aloft, and by their unjust lot can spurn beneath their hurtful heel the necks of virtuous men. Beneath obscuring shadows lies bright virtue hid: the just man bears the unjust's infamy. They suffer not for forsworn oaths, they suffer not for crimes glozed over with their lies. But when their will is to put forth their strength, with triumph they subdue the mightiest kings whom peoples in their thousands fear. O Thou who dost weave the bonds of Nature's self, look down upon this pitiable earth! Mankind is no base part of this great work, and we are tossed on Fortune's wave. Restrain, our Guardian, the engulfing surge, and as Thou dost the unbounded heaven rule, with a like bond make true and firm these lands." (Philosophy reassures him.) (Philosophy reassures him.) While I grieved thus in long-drawn pratings, Philosophy looked on with a calm countenance, not one whit moved by my complaints. Then said she, "When I saw you in grief and in tears I knew thereby that you were unhappy and in exile, but I knew not how distant was your exile until your speech declared it. But you have not been driven so far from your home; you have wandered thence yourself: or if you would rather hold that you have been driven, you have been driven by yourself rather than by any other. No other could have done so to you. For if you recall your true native country, you know that it is not under the rule of the many-headed people, as was Athens of old, but there is one Lord, one King, who rejoices in the greater number of his subjects, not in their banishment. To be guided by his reins, to bow to his justice, is the highest liberty.…