Els tractats teològics, amb traducció anglesa de H.F. Stewart i E.K.…
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~130.000 paraules · 602 passatges
Cita aquesta obra
- APABoeci. (n.d.). The theological tractates, with an English translation by H.F. Stewart and E.K. [Els tractats teològics, amb traducció anglesa de H.F. Stewart i E.K.…]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/boethius/the-theological-tractates-with-an-english-translation-by-h-f-stewart-and-e-k
- MLABoeci. The theological tractates, with an English translation by H.F. Stewart and E.K. [Els tractats teològics, amb traducció anglesa de H.F. Stewart i E.K.…]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/boethius/the-theological-tractates-with-an-english-translation-by-h-f-stewart-and-e-k.
- ChicagoBoeci. The theological tractates, with an English translation by H.F. Stewart and E.K. [Els tractats teològics, amb traducció anglesa de H.F. Stewart i E.K.…]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/boethius/the-theological-tractates-with-an-english-translation-by-h-f-stewart-and-e-k.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
Els cinc opuscles on Boeci aplica el metode logic d'Aristotil als dogmes cristians, en l'edicio bilingue llati-angles de la Loeb.
Context i història
Son molt breus i molt densos. El mes influent es el tercer, «De hebdomadibus», que pregunta com pot ser que les coses siguin bones pel fet de ser: hi apareix la distincio entre l'esse i el que una cosa es, que sera decisiva per a Tomas d'Aquino, el qual va comentar aquest text. L'ultim, «Contra Eutiqui i Nestori», conte la definicio de persona —«substancia individual de naturalesa racional»— que va organitzar mil anys de discussio teologica i filosofica sobre que es una persona. Boeci va escriure aquests tractats abans de la seva caiguda; la «Consolacio de la filosofia», que tambe es al corpus, la va escriure a la preso esperant l'execucio, i notablement no hi esmenta el cristianisme.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
of the Christian religion ; but that form of faith is valid and only valid which, both on account of the universal character of the rules and doctrines affirm ing its authority, and because the worship in which * e.y. Aug. De Triu. 5 propterea, quod eius cultus per omnes paene mundi terminos emanauit, catholica uel uniuersalis uocatur. Cuius haec de trinitatis imitate sententia est: " Pater," inquiunt, "deus filius deus spiritus sanctus deus." Igitur pater filius spiritus sanctus unus non tres dii. 10 Cuius coniunctionis ratio est indifferentia. Eos enini differentia comitatur qui uel augent uel minuunt, ut Arriani qui gradibus meritorum trinitatem uariantes distrahunt atque in pluralitatem diducunt. Principium enim pluralitatis alteritas est ; praeter alteritatem 15 enim nee pluralitas quid sit intellegi potest. Trium namque rerum uel quotlibet turn genere turn specie turn numero diuersitas constat ; quotiens enim idem dicitur, totiens diuersum etiam praedicatur. Idem uero dicitur tribus modis : aut genere ut idem homo '20 quod equus, quia his idem genus ut animal ; uel specie ut idem Cato quod Cicero, quia eadem species ut homo ; uel numero ut Tullius et Cicero, quia unus est numero. Quare diuersum etiam uel genere uel specie uel numero dicitur. Sed numero differentiam 25 accidentium uarietas facit. Nam tres homines neque genere neque specie sed suis accideiitibus distant ; nam uel si ammo cuncta ab his accidentia separemus, tamen locus cunctis diuersus est quern unum fingere nullo modo possumus ; duo enim corpora unum locum 30 non obtinebunt, qui est accidens. Atque ideo sunt numero plures, quoniam accidentibus plures fiunt. " The terras differentia, numerus, species, are used expertly, as would be expected of the author of the In Isag. Porph. Commenta. See S. Brandt's edition of that work (in the Vienna Corpus, 1906), s.v. differentia, etc.…