Commentaria in quatuor libros Sententiarum (Opera, tomus IV, ed. 1609)
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Selecció o obra parcial
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 2 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
- Extensió:
- ~510.000 paraules · 2.446 passatges
Cita aquesta obra
- APABonaventura. (n.d.). Commentaria in quatuor libros Sententiarum (Opera, tomus IV, ed. 1609). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/bonaventure/commentaria-in-quatuor-libros-sententiarum-opera-tomus-iv-ed-1609
- MLABonaventura. Commentaria in quatuor libros Sententiarum (Opera, tomus IV, ed. 1609). Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/bonaventure/commentaria-in-quatuor-libros-sententiarum-opera-tomus-iv-ed-1609.
- ChicagoBonaventura. Commentaria in quatuor libros Sententiarum (Opera, tomus IV, ed. 1609). Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/bonaventure/commentaria-in-quatuor-libros-sententiarum-opera-tomus-iv-ed-1609.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
El comentari de Bonaventura a les Sentències de Pere Llombard, en l'edició llatina del 1609.
Context i història
Comentar les Sentències era el que havia de fer tot aspirant a mestre en teologia: era l'exercici obligat, com avui una tesi, i per això n'hi ha desenes. Bonaventura va fer el seu a París cap al 1250-1252, i Tomàs d'Aquino va fer el seu pels mateixos anys i a la mateixa universitat: llegits l'un contra l'altre es veu on comencen a separar-se el franciscans i els dominicans.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
cileis animi compiseat,ac foztuul adzoetr auda deuot ionis pietatis f. dulcedine perfundat. Denique difWutationes omnes tum robore Aucoritatirquam non folum e fantfis Ecclefre veteribus patribus , fed etiam t l'eripateticia 4c Platontcis febolus alfa, dic iplinis ACCCpTEE UP v 4T ionum cómunimit «diurnentis. Hi ygitur deo ffrenut, 41ent ifümi obttmid, tbeologze [cbolasiice duces,etate equales,quaft eemini inChristofratres, g[/dem fludgs dedidiparid, corona condecoratiqui eximia fancl itatimaanam pv effantis docirina laudemadinanxerunt, cum vevirobur flabilierint theologie nertuseey hareticorum «udaciametuderint folidioribus artibus, prefforid, argumentandi acuere:diuint quidem cb peroportun? fafum es,vt bis luctuofifitmis temporibus.quibus mobilifd« tna prouincia olim fidei Catholica p florentiffüme Germania, Anglis Belgium, amplifimum Gallia reg: pum,t amio bere(umtempekiati ut turbulentig, fluctibus agitantur eo bereticaruns opinionum erróribus, quafi tribunit ys furoribm concutiuntur.optimum dotérine Catbolice ducem,ad berefes reflinquendas iuffruifüimi in acie Sanct iffimnus D. N perduceret.Is enim àprima etate theologia fIudys femper. floruit. tantus, in fis pfecityvt nemo vna aliqua tam perfecte fsentia didicerit quam ille omms prevellentis difciplinari corpi-) ) ) ) tonem eji adeptus. Diuinari autemrerb fcientia co illa ipfa fludia,que funt Chrif iamo bomine diana fit retfe| - Quouityvt non modo cum d5,qui noff ra memoria floruerunt comparandus ,. fed veteribus etiam illis Chriffiaue theologie principibus anmumerandas videatur Et quontam fi dotrine tnmocentia vite deesi propemodum bomini est frenilisque altero oculo captus fit..Scite enim apud Naz4anzenum er «ce feriprum eff : oi pd 9 9 (dior udn 71 À0J9Y RU TRR FUIXÓ TES TO £npo óc Aéfzroyrc ,oUÀEy TOY ense uua, £peoi dexéiv dia Diosa. Six 1s eit ur ,vt Vere dicam,cüm Qo tbevlogie perfetf ionem. facraruim litterarum perfeétam cogntionem.e [antie vita perfecfa|