Tria Opuscula: Breviloquium, Itinerarium mentis in Deum, De reductione artium ad theologiam
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 7 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
- Extensió:
- ~130.000 paraules · 598 passatges
Cita aquesta obra
- APABonaventura. (n.d.). Tria Opuscula: Breviloquium, Itinerarium mentis in Deum, De reductione artium ad theologiam. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/bonaventure/tria-opuscula-breviloquium-itinerarium-mentis-in-deum-de-reductione-artium-ad-theologiam
- MLABonaventura. Tria Opuscula: Breviloquium, Itinerarium mentis in Deum, De reductione artium ad theologiam. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/bonaventure/tria-opuscula-breviloquium-itinerarium-mentis-in-deum-de-reductione-artium-ad-theologiam.
- ChicagoBonaventura. Tria Opuscula: Breviloquium, Itinerarium mentis in Deum, De reductione artium ad theologiam. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/bonaventure/tria-opuscula-breviloquium-itinerarium-mentis-in-deum-de-reductione-artium-ad-theologiam.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
Tres opuscles de Bonaventura en llati: el «Breviloquium», l'«Itinerarium mentis in Deum» i el «De reductione artium ad theologiam».
Context i història
L'«Itinerarium» es el mes llegit i el mes bell: sis graons per pujar de les coses del mon fins a Deu, escrits el 1259 al mont Alverna, on Francesc havia rebut els estigmes trenta-tres anys abans. La ment hi puja mirant primer el mon exterior, despres l'anima, despres el que hi ha per damunt d'ella, i el darrer pas no es un pensament sino un silenci. El «Breviloquium» es un resum sistematic de tota la teologia en poques pagines, i el «De reductione» sosté que totes les arts i les ciencies porten a la mateixa llum. Bonaventura era franciscà i va ser contemporani exacte de Tomas d'Aquino: les seves obres son la manera de veure l'altra via de l'escolastica, la que va per l'amor i no per l'argument.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
(!) Quinque libri legales sunt: Genesis, Exodus. Leviticus, Numeri, Deuteronomium ; decem Aistorinles sunt: losue, Indicum libr! quatuor Regum, libri Paralipomenon duo, libri Esdrae tres, libri Tobiae, ludith, Esther, lob et libri Machabaeorum duo; quinque sapientiales: Parabolne, Ecclesiastes, Cantica, liber Saplentiae et Ecclesiasticus; sex prophetnles: solas, leremias, Ezechiel. Daniel, liber Psalmorum et libri duodecim Prophetarum minorum (ita exhibentur libri veteris testomenii in. Centl-: loq. p. IIl. sect. 32, quod opusculum hucusque. communiter licet falso, S. Bonaventurae adiudicabatur) Cfr. tomen. Conc. Trident. sess. 4, ubi recensetur tantum liber Esdrae primus et secundus (non (res), additur liber Ruth et dicitur Ieremias cum Baruch. — Ex prologo Hieron. in 1|. Reg. colligitur, librum Ruth consideratum fuisse ut partem libri Iudicum, « quia in diebus Iudicum facta eius narratur historia »; mirum igitur non erit, quod ipse in praenotota enumeratione librorum veteris testamenti speciallter non nominetur. Quod attinet. ad. Baruch, constat. ex scriptis Seraphicl Doctoris, verba Prophcetac. saepe tum similiter habet libros his correspondentes secundum quadruplicem formam. Nam /egalibus correspondent libri evangelici, Aistorialibus, Actus apostolici, sapientialibus, Epistolae Apostolorum et maxime Pauli, prophetalibus correspondet liber Apocalypsis; ul sic mira sit conformitas inter vetus et novum testamentum, non solum in continentia sensuum, verum etiam in quadriformitate partium. — n cuius figuram ei consignationem . vidit Ezecliie] (4) rotas quatuor faeierum et rotam in medio rotae, quia vetus est in novo, et e converso; et in libris legalibus et evaugelicis est facies Jeonts propter excellentiam auetoritatis; in. historialibus est facies bovis propter exempla virtutis; in sapientialibus, est facies hominis propter prudentiam sagacem: in libris prophetalibus est (acies aquilae propter intelligentiam perspicacem. 9. lecte autem sacra.…