Sobre una nova llista de categories
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~5.050 paraules · 24 passatges
Cita aquesta obra
- APACharles Peirce. (n.d.). On a New List of Categories [Sobre una nova llista de categories]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/charles-peirce/on-a-new-list-of-categories
- MLACharles Peirce. On a New List of Categories [Sobre una nova llista de categories]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/charles-peirce/on-a-new-list-of-categories.
- ChicagoCharles Peirce. On a New List of Categories [Sobre una nova llista de categories]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/charles-peirce/on-a-new-list-of-categories.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
La comunicació del 1867 en què Peirce, als vint-i-set anys, va proposar substituir les categories de Kant per tres de soles.
Context i història
Peirce hi busca el mateix que Aristòtil i que Kant —quines són les maneres bàsiques en què hi ha alguna cosa— però hi arriba pel camí del signe: analitzant què cal per passar de la impressió sensible a la proposició. En surten tres, que ell anomenarà després primeritat, segonitat i terceritat: la qualitat sola, considerada sense res més; la reacció, el xoc de dues coses; i la mediació, el signe que en relaciona dues per a un tercer. La resta de la seva obra és, en bona part, l'aplicació d'aquest esquema a la lògica, a la ciència i a la metafísica, i ell mateix va dir sempre que aquest era el text on tot començava. És dens, curt i escrit per a especialistes; qui no conegui Peirce farà bé de començar per «The Fixation of Belief» i tornar aquí després.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
This is an imperfect view of the application which the conceptions which, according to our analysis, are the most fundamental ones find in the sphere of logic. It is believed, however, that it is sufficient to show that at least something may be usefully suggested by considering this science in this light. Notes 1. This agrees with the author of De Generibus et Speciebus, Ouvrages Inédits d'Abélard, p. 528. 2. Herbart says: “Unsre sämmtlichen Gedanken lassen sich von zwei Seiten betrachten; theils als Thätigkeiten unseres Geistes, theils in Hinsicht dessen, was durch sie gedacht wird. In letzterer Beziehung heissen sie Begriffe, welches Wort, indem es das Begriffene bezeichnet, zu abstrahiren gebietet von der Art und Weise, wie wir den Gedanken empfangen, produciren, oder reproduciren mögen.” But the whole difference between a concept and an external sign lies in these respects which logic ought, according to Herbart, to abstract from.