Charles Peirce
Filòsof, lògic i científic estatunidenc (1839–1914), nascut a Cambridge, Massachusetts, fill del prestigiós matemàtic de Harvard Benjamin Peirce, que li va proporcionar una educació intel·lectual excepcionalment exigent des de la infància, i que va treballar durant tres dècades com a científic al United States Coast and Geodetic Survey mentre desenvolupava en paral·lel, sovint de manera fragmentària i sense una càtedra universitària estable a causa d'una personalitat difícil i d'escàndols personals, una de les obres filosòfiques més originals i sistemàticament infravalorades en vida de tota la filosofia nord-americana. Considerat el fundador del pragmatisme, corrent filosòfic que va batejar ell mateix però que va veure popularitzar i simplificar per William James d'una manera que Peirce considerava una distorsió del seu pensament original, fins al punt de rebatejar la seva pròpia versió com a «pragmaticisme», un nom «prou lleig per estar segur que ningú no me'l robaria». La seva màxima pragmàtica, formulada per primer cop a «Com fer clares les nostres idees» (1878), estableix que el significat complet d'un concepte consisteix en la totalitat dels seus efectes pràctics concebibles, un criteri metodològic per clarificar conceptes filosòfics ambigus que Peirce concebia com una eina epistemològica rigorosa, no com una teoria de la veritat reduïda a la utilitat, tal com la va popularitzar James. Peirce va fer contribucions fonamentals a la lògica formal, desenvolupant de manera independent gran part de la lògica de relacions i predicats que després es consolidaria com a lògica moderna, i va formular una classificació original i influent de les tres formes bàsiques d'inferència: deducció, inducció i abducció, aquesta darrera entesa com el procés creatiu de generar hipòtesis explicatives noves, essencial per al progrés científic i sovint ignorat per la lògica tradicional centrada exclusivament en deducció i inducció. La seva metafísica tardana, desenvolupada en un sistema categorial propi de primeritat, secundeïtat i terceritat, i la seva teoria semiòtica del signe com a relació triàdica entre representamen, objecte i interpretant, van exercir una influència decisiva sobre camps tan diversos com la lingüística, la intel·ligència artificial i la teoria de la comunicació, i han fet que la reputació filosòfica de Peirce, ignorada en gran part durant la seva vida, hagi crescut espectacularment des de mitjan segle XX fins a situar-lo avui com un dels pensadors nord-americans més originals i influents de tots els temps.