Brutus (ed. 2)
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Text net
- Extensió:
- ~43.200 paraules · 205 passatges
Cita aquesta obra
- APACiceró. (n.d.). Brutus (ed. 2). SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/cicero/brutus
- MLACiceró. "Brutus (ed. 2)." SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/cicero/brutus.
- ChicagoCiceró. Brutus (ed. 2). SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/cicero/brutus.
De què tracta
L'original llatí del «Brutus», del 46 aC: la història de l'oratòria romana explicada com un catàleg d'oradors.
Context i història
Ciceró hi repassa, orador per orador, dos segles llargs d'eloqüència romana fins a arribar a ell mateix, i és gairebé tot el que sabem d'aquella història: sense aquest llibre, la majoria d'aquells noms serien només noms. La forma és un diàleg amb Brut i Àtic al jardí de casa, però el to el posa el moment: Cèsar és dictador, els tribunals ja no decideixen res, i el llibre és alhora una història i un dol —la crònica d'un art feta quan l'art es queda sense aire. D'aquí les pàgines sobre Hortensi, el rival de tota la vida, que tanquen el llibre com un elogi fúnebre de l'ofici sencer. Amb l'«Orator», escrit el mateix any i dedicat al mateix Brut, forma un díptic: aquest mira enrere, l'altre dibuixa l'ideal.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Cum e Cilicia decedens Rhodum venissem et eo mihi de Q. Hortensii morte esset allatum, opinione omnium majorem animo cepi dolorem. Nam et amico amisso cum consuetudine jucunda tum multorum officiorum conjunctione me privatum videbam, et interitu talis auguris dignitatem nostri collegii deminutam dolebam; qua in cogitatione et cooptatum me ab eo in collegium recordabar, in quo juratus judicium dignitatis meae fecerat, et inauguratum ab eodem; ex quo augurum institutis in parentis eum loco colere debebam. Augebat etiam molestiam quod magna sapientium civium bonorumque penuria vir egregius conjunctissimusque mecum consiliorum omnium societate alienissimo reipublicae tempore exstinctus et auctoritatis et prudentiae suae triste nobis desiderium reliquerat; dolebamque quod, non, ut plerique putabant, adversarium aut obtrectatorem laudum mearum, sed socium potius et consortem gloriosi laboris amiseram. Et enim si in leviorum artium studio memoriae proditum est, poetas nobiles poetarum aequalium morte doluisse, quo tandem animo ejus interitum ferre debui, cum quo certare erat gloriosius quam omnino adversarium non habere? cum praesertim non modo nunquam sit aut illius a me cursus impeditus aut ab illo meus, sed contra semper alter ab altero adjutus et communicando et monendo et favendo.