Ciceró
Orador, polític, advocat i filòsof romà (106–43 aC), nascut a Arpino en el si d'una família de rang eqüestre sense avantpassats senatorials, cosa que el va convertir en un homo novus que va haver d'obrir-se camí polític exclusivament mitjançant el seu talent oratori i jurídic fins a assolir el consolat, el càrrec més alt de la República, l'any 63 aC, any en què va sufocar la coneguda conspiració de Catilina. Considerat el màxim exponent de la prosa llatina clàssica i el model estilístic de referència durant segles per a tota la retòrica europea posterior, Ciceró va conrear amb igual mestria l'oratòria política i judicial —les seves Catilinàries i les Filípiques contra Marc Antoni en són exemples cèlebres— i un vast corpus d'obres filosòfiques escrites majoritàriament en la seva maduresa tardana, després de retirar-se temporalment de la vida pública. La seva contribució filosòfica més duradora no rau tant en l'originalitat especulativa —Ciceró es considerava, i ha estat sovint jutjat, més aviat un divulgador i traductor eclèctic del pensament grec que un filòsof creatiu— com en la seva tasca decisiva de crear en llatí un vocabulari filosòfic tècnic capaç d'expressar amb precisió els conceptes de l'estoïcisme, l'epicureisme, l'acadèmia escèptica i el peripatetisme, sense el qual la posterior recepció llatina i medieval de la filosofia grega hauria estat pràcticament impossible. Obres com De la República i De les lleis desenvolupen la seva teoria política, centrada en l'ideal d'una constitució mixta i en l'existència d'una llei natural universal accessible a la raó humana; De officiis (Sobre els deures), escrita com a testament ètic per al seu fill, exposa un ideari moral pràctic d'arrel estoica que va exercir una influència immensa sobre el pensament ètic occidental fins ben entrada l'edat moderna. Perseguit i finalment executat pels triumvirs després de l'assassinat de Cèsar, a causa sobretot dels seus atacs retòrics contra Marc Antoni, Ciceró va esdevenir des de l'antiguitat un model tant de virtut cívica republicana com de prosa elegant, i la seva influència, redescoberta amb força pel primer humanisme italià del Renaixement, continua sent central en la història de la retòrica, el dret i la filosofia política occidentals.
42 obres
- Acadèmiques
- Acadèmiques (ed. 2)
- Brutus
- Brutus (ed. 2)
- Catilinàries
- Catilinàries (la)
- Cató el Vell: De la vellesa
- Cató el Vell: De la vellesa (ed. 2)
- Ciceró — Cartes a Àtic, vol. 1 de 3
- Ciceró — Cartes a Àtic, vol. 2 de 3
- Ciceró — Cartes a Àtic, vol. 3 de 3
- Cicero's Orations
- De divinatione
- De Inventione Rhetorica
- De l'orador
- Defensa d'Àrquias
- Defensa d'Aulus Cecina
- Defensa d'Aulus Cluenci
- Dels deures
- Dels deures (ed. 2)
- Els discursos de Marc Tul·li Ciceró, volum 4
- En defensa de Gai Rabiri, acusat de traïció, davant els ciutadans
- En defensa de Luci Murena
- En defensa de Marc Fonteu
- En defensa de Marc Tul·li
- En defensa de Publi Sul·la
- En defensa de Quincti
- En defensa de Quint Rosci, el comediant
- La República
- Leli: De l'amistat
- Les cartes de Ciceró, volum 1
- Les paradoxes dels estoics
- Les qüestions acadèmiques, el tractat Sobre els límits del bé i del mal, i les disputes tusculanes
- Orator
- Pro Roscio Amerino
- Sobre el comandament de Gneu Pompeu
- Sobre el destí
- Sobre el millor tipus d'oradors
- Sobre el seu consolat
- Sobre la divisió oratòria
- Tòpics
- Tusculanes