Dels deures
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~130.000 paraules · 600 passatges
Cita aquesta obra
- APACiceró. (n.d.). De Officiis by Marcus Tullius Cicero [Dels deures]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/cicero/de-officiis-by-marcus-tullius-cicero
- MLACiceró. De Officiis by Marcus Tullius Cicero [Dels deures]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/cicero/de-officiis-by-marcus-tullius-cicero.
- ChicagoCiceró. De Officiis by Marcus Tullius Cicero [Dels deures]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/cicero/de-officiis-by-marcus-tullius-cicero.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
Sobre els deures, en llatí: tres llibres sobre què és honest, què és útil i què s'ha de fer quan sembla que xoquen.
Context i història
El va escriure el 44 aC, dirigit al seu fill Marc, que estudiava a Atenes, pocs mesos després de l'assassinat de Cèsar i amb la seva pròpia situació ja perillosa; el van matar l'any següent. És la seva última obra i la que més ha circulat: va ser un dels primers llibres impresos amb tipus mòbils i durant segles va servir de manual de moral a mig Europa. La tesi de fons és que allò honest i allò útil mai no s'oposen de veritat.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
dicere? Sed sunt non nullae disciplinae, quae propositis bonorum et malorum finibus officium omne pervertant. Nam qui summum bonum sic instituit, ut nihil habeat cum virtute coniunctum, idque suis commodis, non honestate metitur, hic, si sibi ipse consentiat et non interdum naturae bonitate vincatur neque amicitiam colere possit nec iustitiam nec liberalitatem; fortis vero dolorem summum malum iudicans aut temperans voluptatem summum bonum statuens esse certe nullo modo potest. #de Fin. II, 12 ff.; Tusc. Disp. IV-V; de Off. III, 117# *6* Quae quamquam ita sunt in promptu, ut res disputatione non egeat, tamen sunt a nobis alio loco disputata. Hae disciplinae igitur si sibi consentaneae velint esse, de officio nihil queant dicere, neque ulla officii praecepta firma, stabilia, coniuncta naturae tradi possunt nisi aut ab iis, qui solam, aut ab iis, qui maxime honestatem propter se dicant expetendam. Ita propria est ea praeceptio Stoicorum, Academicorum, Peripateticorum, quoniam Aristonis, Pyrrhonis, Erilli iam pridem explosa sententia est; qui tamen haberent ius suum disputandi de officio, si rerum aliquem dilectum[5] reliquissent, ut ad officii inventionem aditus esset. Sequemur[6] igitur hoc quidem tempore et hac in quaestione potissimum Stoicos non ut interpretes, sed, ut solemus, e fontibus eorum iudicio arbitrioque nostro, quantum quoque modo videbitur, hauriemus. *7* Placet igitur, quoniam omnis disputatio de officio futura est, ante definire, quid sit officium; quod a Panaetio praetermissum esse miror. Omnis enim, quae [a] ratione[7] suscipitur de aliqua re institutio, debet a definitione proficisci, ut intellegatur, quid sit id, de quo disputetur....[8] [4] _et neglegendo_ A H a b, Edd.; _et in neglegendo_ B c. [5] _dilectum_ B H a b, Edd.; _delectum_ A c. [6] _sequemur_ Graevius, Edd.; _sequimur_ MSS. [7] [_a_] _ratione_ Ed.; _a ratione_ MSS.; _ratione_ Müller.…