Sobre el seu consolat
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~1.050 paraules · 5 passatges
Cita aquesta obra
- APACiceró. (n.d.). De Consulatu Suo [Sobre el seu consolat]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/cicero/de-consulatu-suo
- MLACiceró. De Consulatu Suo [Sobre el seu consolat]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/cicero/de-consulatu-suo.
- ChicagoCiceró. De Consulatu Suo [Sobre el seu consolat]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/cicero/de-consulatu-suo.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
Poema èpic que Ciceró va escriure sobre el seu propi consolat. Només se'n conserven fragments, citats per ell mateix en altres obres.
Context i història
És l'obra que li va costar més burles a l'antiguitat, per un vers on es lloa ell mateix, i n'hi ha prou fragments per entendre per què. Val la pena tenir-la: ensenya que el Ciceró prudent dels tractats i el Ciceró vanitós són el mateix home. Entrada fragmentària a posta —el poema sencer s'ha perdut.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
multaque per terras vates oracla furenti pectore fundebant tristis minitantia casus; atque ea quae lapsu tandem cecidere vetusto, haec fore perpetuis signis clarisque frequentans ipse deum genitor caelo terrisque canebat. Nunc ea Torquato quae quondam et consule Cotta Lydius ediderat Tyrrhenae gentis haruspex, omnia fixa tuus glomerans determinat annus. Nam pater altitonans stellanti nixus Olympo ipse suos quondam tumulos ac templa petivit et Capitolinis iniecit sedibus ignis. Tum species ex aere vetus venerataque Nattae concidit, elapsaeque vetusto numine leges, et divom simulacra peremit fulminis ardor. Hic silvestris erat Romani nominis altrix, Martia, quae parvos Mavortis semine natos uberibus gravidis vitali rore rigabat: quae tum cum pueris flammato fulminis ictu concidit atque avolsa pedum vestigia liquit. Tum quis non, artis scripta ac monumenta volutans, voces tristificas chartis promebat Etruscis? Omnes civilem generosa[m] stirpe profectam vier ingentem Cladem pestemque monebant, [vol] tum legum exitium constanti voce ferebant, templa deumque adeo flammis urbemque iubebant eripere et stragem horribilem caedemque vereri; atque haec fixa gravi fato ac fundata teneri, ni prius excelsum ad columen formata decore sancta Iovis species claros spectaret in ortus: tum fore ut occultos populus sanctusque senatus cernere conatus posset, si solis ad ortum conversa inde patrum sedes populique videret. Haec tardata diu species multumque morata consule te tandem celsa est in sede locata, atque una fixi ac signati temporis hora Iuppiter excelsa clarabat sceptra columna, et clades patriae flamma ferroque parata vocibus Allobrogum patribus populoque patebat. Rite igitur veteres, quorum monumenta tenetis, qui populos urbisque modo ac virtute regebant, rite etiam vestri, quorum pietasque fidesque praestitit et longe vicit sapientia cunctos, praecipue coluere vigenti numine divos.…