Defensa d'Àrquias
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~4.000 paraules · 19 passatges
Cita aquesta obra
- APACiceró. (n.d.). Pro A. Licinio Archia poeta [Defensa d'Àrquias]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/cicero/pro-a-licinio-archia-poeta
- MLACiceró. Pro A. Licinio Archia poeta [Defensa d'Àrquias]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/cicero/pro-a-licinio-archia-poeta.
- ChicagoCiceró. Pro A. Licinio Archia poeta [Defensa d'Àrquias]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/cicero/pro-a-licinio-archia-poeta.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Defensa de la ciutadania d'un poeta grec. El cas jurídic és prim i Ciceró ho sap, de manera que dedica el discurs a defensar per a què serveix la literatura.
Context i història
Any 62 aC. La digressió sobre el valor de les lletres —que l'estudi alimenta la joventut, distreu la vellesa i acompanya en l'adversitat— és el text que Petrarca va redescobrir el 1333 i que va encendre l'humanisme. Un discurs menor de dret que va acabar sent un dels textos fundacionals de la cultura europea.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Sit igitur, iudices, sanctum apud vos, humanissimos homines, hoc poetae nomen, quod nulla umquam barbaria violavit. Saxa et solitudines voci repondent, bestiae saepe immanes cantu flectuntur atque consistunt: nos, instituti rebus optimis, non poetarum voce moveamur? Homerum Colophonii civem esse dicunt suum, Chii suum vindicant, Salaminii repetunt, Smyrnaei vero suum esse confirmant, itaque etiam delubrum eius in oppido dedicaverunt: permulti alii praeterea pugnant inter se atque contendunt. Ergo illi alienum, quia poeta fuit, post mortem etiam expetunt: nos hunc vivum, qui et voluntate et legibus noster est, repudiabimus? praesertim cum omne olim studium atque omne ingenium contulerit Archias ad populi Romani gloriam laudemque celebrandam? Nam et Cimbricas res adulescens attigit, et ipsi illi C. Mario, qui durior ad haec studia videbatur, iucundus fuit. Neque enim quisquam est tam aversus a Musis, qui non mandari versibus aeternum suorum laborum facile praeconium patiatur. Themistoclem illum, summum Athenis virum, dixisse aiunt, cum ex eo quaereretur, quod acroama aut cuius vocem libentissime audiret: "Eius, a quo sua virtus optime praedicaretur." Itaque ille Marius item eximie L. Plotium dilexit, cuius ingenio putabat ea quae gesserat posse celebrari. Mithridaticum vero bellum, magnum atque difficile et in multa varietate terra marique versatum, totum ab hoc expressum est: qui libri non modo L. Lucullum, fortissimum et clarissimum virum, verum etiam populi Romani nomen inlustrant. Populus enim Romanus aperuit Lucullo imperante Pontum, et regiis quondam opibus et ipsa natura et regione vallatum: populi Romani exercitus, eodem duce, non maxima manu innumerabilis Armeniorum copias fudit: populi Romani laus est urbem amicissimam Cyzicenorum eiusdem consilio ex omni impetu regio atque totius belli ore ac faucibus ereptam esse atque servatam: nostra semper feretur et praedicabitur L.…