Defensa d'Aulus Cluenci
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~34.500 paraules · 164 passatges
Cita aquesta obra
- APACiceró. (n.d.). Pro Aulo Cluentio Habito [Defensa d'Aulus Cluenci]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/cicero/pro-aulo-cluentio-habito
- MLACiceró. Pro Aulo Cluentio Habito [Defensa d'Aulus Cluenci]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/cicero/pro-aulo-cluentio-habito.
- ChicagoCiceró. Pro Aulo Cluentio Habito [Defensa d'Aulus Cluenci]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/cicero/pro-aulo-cluentio-habito.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Defensa en un cas d'enverinament dins d'una família de província, amb una trama d'herències, incest i suborn de jurats que dura vuit anys.
Context i història
El discurs més llarg de Ciceró i el més revelador sobre com funcionava de debò la justícia romana. Ell mateix va admetre després que en aquell cas «havia llançat pols als ulls dels jutges», una frase que els retòrics han citat des de llavors com a confessió del que fa un advocat.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
sceleri Oppianici vendidit. Nihil posse iam ad hanc improbitatem addi videtur: attendite exitum. Quae mulier obtestatione viri decem illis mensibus ne domum quidem ullam nisi socrus suae nosse debuit haec quinto mense post viri mortem ipsi Oppianico nupsit. Quae nuptiae non diuturnae fuerunt; erant enim non matrimonii dignitate, sed sceleris societate coniunctae. Quid? illa caedes Asuvi Larinatis, adulescentis pecuniosi, quam clara tum recenti re fuit, quam omnium sermone celebrata! Fuit Avillius quidam Larino perdita nequitia et summa egestate, arte quadam praeditus ad libidines adulescentulorum excitandas accommodata: qui ut se blanditiis et adsentationibus in Asuvi consuetudinem penitus immersit, Oppianicus continuo sperare coepit hoc se Avillio tanquam aliqua machina admota capere Asuvi adulescentiam et fortunas eius patrias expugnare posse. Ratio excogitata Larini est, res translata Romam; inire enim consilium facilius in solitudine, perficere rem eius modi commodius in turba posse arbitrati sunt. Asuvius cum Avillio Romam est profectus: hos vestigiis Oppianicus consecutus est. Iam ut Romae vixerint, quibus conviviis, quibus flagitiis, quantis et quam profusis sumptibus, non modo conscio sed etiam conviva et adiutore Oppianico, longum est dicere mihi, praesertim ad alia properanti: exitum huius adsimulatae familiaritatis cognoscite. Cum esset adulescens apud mulierculam quandam, atque ubi pernoctarat ibi diem posterum commoraretur, Avillius, ut erat constitutum, simulat se aegrotare et testamentum facere velle. Oppianicus obsignatores ad eum, qui neque Asuvium neque Avillium nossent, adducit et illum Asuvium appellat. Ipse testamento Asuvi nomine obsignato discedit: Avillius ilico convalescit: Asuvius autem brevi illo tempore, quasi in hortulos iret, in harenarias quasdam extra portam Esquilinam perductus occiditur. Qui cum unum