Discurs del mètode (amb la Dioptria, els Meteors i la Geometria)
- Idioma:
- francès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Text net · 9 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
- Extensió:
- ~170.000 paraules · 803 passatges
Cita aquesta obra
- APADescartes. (n.d.). Discurs del mètode (amb la Dioptria, els Meteors i la Geometria). SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/descartes/discours-de-la-methode-avec-la-dioptrique-les-meteores-la-geometrie
- MLADescartes. "Discurs del mètode (amb la Dioptria, els Meteors i la Geometria)." SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/descartes/discours-de-la-methode-avec-la-dioptrique-les-meteores-la-geometrie.
- ChicagoDescartes. Discurs del mètode (amb la Dioptria, els Meteors i la Geometria). SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/descartes/discours-de-la-methode-avec-la-dioptrique-les-meteores-la-geometrie.
De què tracta
El relat de com Descartes va decidir dubtar de tot el que havia après i reconstruir el coneixement des de l'única certesa que va resistir: penso, per tant soc.
Context i història
Publicat el 1637 a Leiden, anònimament i en francès — no en llatí, que era la llengua dels doctes: Descartes volia que el pogués llegir «fins i tot les dones i la gent sense estudis», va dir. Era el pròleg de tres assaigs científics (òptica, meteors, geometria), però el pròleg s'ha menjat el llibre. Escrit des d'Holanda, on Descartes vivia amb la prudència de qui havia vist què li havia passat a Galileu quatre anys abans. És la partida de naixement de la filosofia moderna: el jo que dubta com a fonament de tot.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
SUt dtjcours femble trop long ponr effre tout leu en vne fois, on le pour- • 'Wm ra difftnguer en fix parties. Et en la première on trouuera diuerfes confderattons touchant les fciences. En la fécondé, les principales réglés de la Méthode que l’ si ut heur a cherchée. En la quelques vnes de selles de la Morale qu’il a tirée de cete Méthode. En la 4, les rdtfons par lefq utiles il prouue l' extffence de Dieu , dr de l'ame humaine , qui font tes fondement de fa -Metaphyfique. En la y , l'ordre des queflions de Phyfique qu'il a cherchées , & particulièrement ü explication du mouuemeut du caler , & de quelques autres diffculte^qui apportiez ■fient a la Médecine, puis au JJ y la différence quiefl entre naflreame & telle des beffes. Et en la derniere, quelles chofes il croit offre requifès pour aller plus auant en la recherche de la Nature qu'il n'a effe , & quelles raifonsP ont fait e fer ire. ' • ' • E bon fèns çft la chofe du monde la mieux partagée : car chafcun penfê en 1 eftre fi bien pouruû,que ceux mefme qui font les plus difficiles a contenter en toute autrechofe, n’ont point couftume d’en defirer plus qu’ils en ont.…