Descartes

Filòsof, matemàtic i científic francès (1596–1650), nascut a la Haye en Touraine, format pels jesuïtes al col·legi de La Flèche en una educació escolàstica sòlida que posteriorment rebutjaria en bona part, i actiu tota la seva vida adulta com a pensador itinerant per Europa, sobretot als Països Baixos, on va passar la major part de la seva carrera intel·lectual buscant la llibertat i la tranquil·litat que li permetessin desenvolupar el seu pensament lluny de la censura acadèmica francesa. Considerat el fundador de la filosofia moderna i pare del racionalisme continental, Descartes va proposar en el seu Discurs del mètode (1637) un projecte radicalment nou: sotmetre tot el coneixement heretat a un dubte metòdic i sistemàtic per reconstruir-lo després sobre fonaments absolutament certs, seguint un mètode inspirat en la certesa deductiva de les matemàtiques. Aquest projecte assoleix la seva formulació més cèlebre a les Meditacions metafísiques (1641): després de dubtar successivament dels sentits, dels somnis i fins i tot de l'existència del món extern mitjançant l'experiment mental del «geni maligne», Descartes arriba a una única certesa indubitable, l'existència del propi jo pensant, condensada en la fórmula cogito, ergo sum («penso, doncs existeixo»). A partir d'aquest punt de partida indubitable, reconstrueix l'existència de Déu com a garant de la fiabilitat de la raó humana i, finalment, l'existència del món material, distingit radicalment de la ment mitjançant el seu famós dualisme entre res cogitans (substància pensant) i res extensa (substància extensa), problema mentecòs que continua generant debat en filosofia de la ment. En matemàtiques, Descartes va fundar la geometria analítica en unir per primer cop àlgebra i geometria mitjançant el sistema de coordenades que porta el seu nom, un dels avenços matemàtics més fecunds de la història. La seva concepció mecanicista de l'univers físic i dels animals com a autòmats sense ànima, exposada al Tractat de l'home, va exercir una influència decisiva sobre la revolució científica del segle XVII, mentre que el seu mètode radical de dubte i introspecció racional va marcar per sempre el curs posterior de tota la filosofia occidental.

9 obres

• Discurs del mètode
• Discurs del mètode (amb la Dioptria, els Meteors i la Geometria)
• Discurs del mètode (ed. 2)
• Discurs del mètode (fr)
• El món (Tractat de la llum), amb les Passions de l'ànima i la Geometria
• Els principis de la filosofia
• Les passions de l'ànima
• Meditacions metafísiques
• Regles per a la direcció de l'enginy