L'anarquia defensada pels anarquistes
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~1.470 paraules · 7 passatges
Cita aquesta obra
- APAEmma Goldman. (n.d.). Anarchy Defended by Anarchists [L'anarquia defensada pels anarquistes]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/emma-goldman/anarchy-defended-by-anarchists
- MLAEmma Goldman. Anarchy Defended by Anarchists [L'anarquia defensada pels anarquistes]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/emma-goldman/anarchy-defended-by-anarchists.
- ChicagoEmma Goldman. Anarchy Defended by Anarchists [L'anarquia defensada pels anarquistes]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/emma-goldman/anarchy-defended-by-anarchists.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Diàleg periodístic primerenc (1896) en què Goldman i John Most defensen l'anarquisme davant del gran públic.
Context i història
Peça de joventut i de divulgació: interessa sobretot per veure com s'explicava l'anarquisme als lectors d'un diari de masses, deu anys després de Haymarket. És un article breu, no cap llibre: la seva mida al catàleg no és cap defecte de la còpia. Goldman va fer bona part de la seva obra en aquest format, a la revista «Mother Earth» i en fulletons.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
From this it follows that Anarchism cannot be a retrograde movement, as has been insinuated, for the Anarchists march in the van and not in the rear of the army of freedom. We consider it absolutely necessary that the mass of the people should never for a moment forget the gigantic contest that must come before their ideas can be realized, and therefore they use every means at their disposal -- the speech, the press, the deed -- to hasten the revolutionary development. The weal of mankind, as the future will and must make plain, depends upon communism. The system of communism logically excludes any and every relation between master and servant, and means really Anarchism, and the way to this goal leads through a social revolution. As for the violence which people take as the characteristic mark of the Anarchist, it cannot and it shall not be denied that most Anarchists feel convinced that "violence" is not any more reprehensible toward carrying out their designs than it is when used by an oppressed people to obtain freedom. The uprising of the oppressed has always been condemned by tyrants: Persia was astounded at Greece, Rome at the Caudine Forks, and England at Bunker Hill. Can Anarchy expect less, or demand victories without striving for them?