SigPhiSigPhi

Emma Goldman

Escriptora i activista anarquista russo-americana (1869–1940), nascuda a Kaunas, a l'actual Lituània, en el si d'una família jueva, emigrada als Estats Units el 1885 fugint de la pobresa i la persecució antisemita, on va treballar en fàbriques tèxtils abans d'incorporar-se als cercles anarquistes de Nova York arran de l'execució dels anarquistes de Haymarket el 1887, esdeveniment que la va radicalitzar políticament de manera decisiva. Companya sentimental i col·laboradora política de tota la vida d'Alexander Berkman, amb qui va planejar l'intent d'assassinat el 1892 de l'industrial Henry Clay Frick com a represàlia per la repressió de la vaga de Homestead, Goldman es va convertir en una de les oradores públiques més cèlebres i controvertides dels Estats Units, arrestada en nombroses ocasions per incitació a la revolta i per la seva defensa pública del control de natalitat, llavors il·legal. Fundadora i editora de la influent revista anarquista Mother Earth (1906–1917), va desenvolupar un anarquisme original que combinava la crítica radical del capitalisme i l'Estat amb una defensa pionera de l'alliberament sexual i de gènere, del dret a l'avortament i la contracepció, i de la llibertat individual enfront de qualsevol forma de coerció col·lectiva, incloent-hi la del propi moviment obrer organitzat quan aquest esdevenia dogmàtic. Deportada als Estats Units el 1919 juntament amb Berkman per la seva oposició a la Primera Guerra Mundial i al reclutament obligatori, va viure l'entusiasme inicial i la posterior i profunda desil·lusió amb la revolució russa, relatada amb cruesa al seu llibre My Disillusionment in Russia (1923) després de presenciar la repressió bolxevic dels anarquistes i la revolta de Kronstadt. Va combatre el feixisme a la Guerra Civil espanyola, on va donar suport actiu a la CNT-FAI anarcosindicalista. La seva autobiografia, Living My Life (1931), és considerada un dels grans testimonis del radicalisme polític del segle XX, i la seva figura ha estat reivindicada des de llavors com a pionera tant de l'anarquisme com del feminisme modern.

16 obres