L'educació dels infants
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~25.500 paraules · 121 passatges
Cita aquesta obra
- APAErasme. (n.d.). The Education of Children [L'educació dels infants]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/erasmus/the-education-of-children
- MLAErasme. The Education of Children [L'educació dels infants]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/erasmus/the-education-of-children.
- ChicagoErasme. The Education of Children [L'educació dels infants]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/erasmus/the-education-of-children.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
«De pueris instituendis» (1529): com s'ha d'educar un infant, i des de quan.
Context i història
Contra el càstig físic i contra esperar que l'infant «tingui edat»: Erasme defensa que l'educació comença de seguida i que ha de ser un plaer. És un dels textos que van fer l'escola moderna, i encara sorprèn el poc que en va costar de dir. Traducció anglesa. El llatí d'Erasme, que és el que s'ha de citar, al catàleg només hi és a l'antologia d'epístoles.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
eu[en] assone as the chylde commeth oute of the mothers wombe, they take greate charge of thys. And they do well, for the infancie not regarded, oftentymes causeth men to haue a syckely and sore disseased olde age, if they happen to come to it. Yea moreouer or euer the chyld be born, yet dothe the mother take great heede: Thei eate not of euery meat when they be greate with chylde, they take heede that they moue not theyr bodie to hurte them: and if there happen any thyng to fall vpon their face, by and by they take it away wyth theyr hand, and laye it vpon the priuie part of theyr body. It hath ben proued by many experimentes, that by this remedie the deformitie whych wold haue bene on that part of y^e body that is sene, hathe lyen hyd in the secrete place. No mã calleth this to hasty a care whych is vsed for the worser parte of man. Why then is that parte of man, wherby we be properly called menne, neglected so many yeres? ¶ Shuld he not do all agaynste gods forbod which wold trim his cap, lettyng his head be vnkempt, and all scabbed? Yet much more vnreasonable is it that we shuld bestow iuste labours vpon the mortall bodye, and to haue no regarde of the immortal soule.…