Erasme
Humanista, teòleg i filòleg neerlandès (c. 1466–1536), nascut a Rotterdam com a fill il·legítim d'un sacerdot, educat en escoles de germans de la vida comuna i posteriorment ordenat sacerdot agustinià, encara que va dedicar la major part de la seva vida adulta a l'erudició itinerant per Europa —Anglaterra, França, Itàlia, Suïssa i els Països Baixos— mantenint una vasta xarxa de correspondència amb els principals intel·lectuals del seu temps. Considerat el príncep dels humanistes del Renaixement del nord, Erasme va combinar un domini excepcional del llatí i el grec clàssics amb un compromís profund per la reforma moral i religiosa des de dins de l'Església catòlica, sense trencar mai amb Roma malgrat les seves crítiques mordaces a la corrupció eclesiàstica, la superstició popular i el formalisme buit de molta pràctica religiosa contemporània. La seva obra més llegida, l'Elogi de la follia (1511), és una sàtira brillant i ambigua narrada per la pròpia Follia personificada, que ridiculitza amb ironia mordaç els vicis de teòlegs, monjos, prínceps i cortesans, alhora que suggereix, en un gir final més seriós, que una certa «follia» —la fe senzilla, l'amor incondicional— és essencial per a la vida cristiana autèntica. Erasme va dedicar també un esforç filològic enorme a l'edició crítica del Nou Testament grec (1516), la primera publicada impresa, que va exercir una influència decisiva sobre les traduccions bíbliques posteriors, incloent la de Luter. Tot i compartir amb els reformadors protestants moltes crítiques a l'Església, Erasme va rebutjar obertament el trencament de Luter, defensant en el seu tractat Del lliure albir (1524) la llibertat humana enfront de la doctrina luterana de la predestinació, cosa que li va valer l'hostilitat de tots dos bàndols durant la Reforma. El seu ideal d'una «philosophia Christi» —un cristianisme interior, ètic i desprovès de dogmatisme excessiu— i la seva defensa de la tolerància i l'educació humanista el converteixen en una figura clau de pont entre l'humanisme renaixentista i la crisi religiosa del segle XVI.