Scienza nuova
- Idioma:
- italià
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Extensió:
- ~240.000 paraules · 1.119 passatges
Cita aquesta obra
- APAGiambattista Vico. (n.d.). La scienza nuova (1744) [Scienza nuova]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/giambattista-vico/la-scienza-nuova-1744
- MLAGiambattista Vico. La scienza nuova (1744) [Scienza nuova]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/giambattista-vico/la-scienza-nuova-1744.
- ChicagoGiambattista Vico. La scienza nuova (1744) [Scienza nuova]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/giambattista-vico/la-scienza-nuova-1744.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
La «Scienza nuova» de Vico, sencera, en italià: el llibre que sosté que podem conèixer la història millor que la natura, perquè la història l'hem feta nosaltres.
Context i història
El principi es aquest: «verum ipsum factum», el que es vertader es el que s'ha fet. Deu coneix la natura perque l'ha creada; els homes, en canvi, poden conèixer de debo el mon civil —les llengues, les lleis, els mites, les institucions— perque n'han estat els autors. D'aqui Vico deriva una historia ideal eterna que tots els pobles recorren: l'edat dels deus, la dels heroes i la dels homes, i despues el «ricorso», la recaiguda i el retorn. Va publicar-la el 1725 i la va refer dues vegades; ningu no en va fer cas fins que Michelet la va traduir cent anys mes tard. Es l'origen de la idea que cada epoca s'ha d'entendre des dels seus propis termes. Text de la tercera impressió (1744), en l'edició de Giuseppe Ferrari (Nàpols, 1852-1854), amb les variants del 1730 i les notes de Ferrari per dins del text. Substitueix l'edició de Fausto Nicolini, que encara no és de domini públic.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Quale Cebete Tebano fece delle Morali , tale noi qui diamo a vedere una Tavola delle cose Civili, la quale serva al leggitore per concepire lip pi QUZST'ÜPznA avanti di leggerla; e per ridurla più facilmente a memoria con tal ajuto che gli somministri la fantasia dopo di averla letta. La DONNA CON LE TKMPIE ALATE, CHE SOVRASTA AL GLOBO MONDANO , 0 sia al Mondo della Natura, è la Metafisica, che tanto suona il suo nome. IL TRIANGO-LO LUMINOSO COD ivi DENTRO UN OCCHIO VEGGENTE, egli è Zddio con l'aspetto della sua Provedenza; per lo qual aspetto la MErAFISICA IN ATTO DI ESTATICA IL contempLA sopra l'ordine delle cose naturali, per lo quale finora |’ hanno contemplato i Filosofi: perch’ ella in quest' Opera, più in suso inalzandosi , contempla in Dio il mondo delle menti umane, ch! è il Mondo Metafisico; per dimostrarne la Provedenza nel Mondo degli animi umani (a) , chr el Mondo Civile, o sia il Mondo delle Nazioni: il quale, come da suoi Elementi, è formato da tutte quelle cose le quali la DipixrvRA qui rappresenta co! ce-ROGLIFICI, che spone in mostra al di sotto. Perciò il Gtoso, o sia il Mondo Fi= $ico, o vero naturale, IN UNA SOLA PARTE EGLI DALL’ ALTARE VIEN SOSTENUTO ; perchè i Filosofi infin ad ora, avendo contemplato la Divina Provedenza per lo sol Urdine naturale, ne hanno solamente dimostrato una parte ; per |a quale a Dio, come a Mente signora libera ed assoluta della Natura, perocché col suo Eterno Consiglio ci ha dato naturalmente l' essere , e naturalmente lo ci conserva, si danno dagli uomini l'udorazione co’ sacrificj, ed altri divini onori : ma no | contemplarono già per la parte ch’ era più propia degli uomini, la natura de’ quali ha questa principale propietà d'essere socie-