De jure praedae (ed. Hamaker, 1869 — llatí original)
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb parts il·legibles (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 89 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
- Extensió:
- ~200.000 paraules · 929 passatges
Cita aquesta obra
- APAHug Grotius. (n.d.). De jure praedae (ed. Hamaker, 1869 — llatí original). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/hugo-grotius/de-jure-praedae-ed-hamaker-1869-llati-original
- MLAHug Grotius. De jure praedae (ed. Hamaker, 1869 — llatí original). Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/hugo-grotius/de-jure-praedae-ed-hamaker-1869-llati-original.
- ChicagoHug Grotius. De jure praedae (ed. Hamaker, 1869 — llatí original). Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/hugo-grotius/de-jure-praedae-ed-hamaker-1869-llati-original.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El tractat de joventut de Grotius sobre el dret de presa: quan és lícit apoderar-se dels béns d'un altre en la guerra, i qui ho pot decidir.
Context i història
Té una història textual que val la pena saber. El va escriure cap al 1604-1606, molt jove, per encàrrec de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, que havia capturat un vaixell portuguès i necessitava justificar-ho. No el va publicar mai: només en va treure un capítol, el 1609 i sense signar, que és el Mare Liberum sobre la llibertat dels mars. La resta va quedar entre els seus papers i no es va conèixer fins que el manuscrit va aparèixer en una subhasta el 1864. Aquesta edició llatina és de poc després.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Post Historica sequitur caput duodecimum, cujus major pars Maris liberi titulo separatim edita est. Opusculi hujus finem et propositum accuratius cognoscimus, cum ad locum attendimus, ubi primum legebatur. Demonstrandum erat Grotio, Lusitanos nullo jure Batavis bellum facere, quod sua Indicae negotiationis privilegia vio-PREFATIO. IX lari contendant; Batavos contra jure bellum inferre Lusitanis, quod illi liberam suam navigationem impedire studeant. Ultima tria quae sequuntur capita ostendunt bellum in Lusitanos et praedationem non tantum justam esse, sed honestam et utilem. Vix opus est monere, ipsam causam hic agi et rerum statum illius temporis describi. Haec pars non magni momenti est; sed tamen propter vividum temporum imaginem, quam nobis in ea proposuit auctor, hodie quoque legi meretur. Auctor Commentarium scripsit hieme anni 1604 et primis anni sequentis mensibus. Ipsa ejus verba id declarant. Mauritius Clusam ceperat die 21 mensis Augusti, anno 1604. Id a Grotio dicitur ^capta nuper Clusa". Nihil in textu mutavit vel addidit post mensem Novembrem anni 1608, quo tempore caput ejus duodecimum seorsum vulgari jussit. Unde factum sit, ut opus, quod scriptor totum absolvisset, non ederetur, hodie pro certo dicere non possumus. Fruinius suspicatur Societatis rectores intellexisse, praedam melius vindicari silentio et possessionis inhaesione, quam scripto. Codex etiam in scrinio jacebat , cum tempora scriptorem moverunt, ut separatim unum ejus caput vulgaret. Quo consilio id ediderit manifestum e loco, quem Visseringius citavit ex Grotii Maris liberi defensione adversus Welwodum, quod opusculum ejus simul cum Commentarii autographo Bibliothecae Lugduno Batavae emtum est.…