Hugo Grotius
Jurista, filòsof polític, teòleg i estadista neerlandès (Huig de Groot, 1583–1645), prodigi intel·lectual que va ingressar a la Universitat de Leiden als onze anys i que va acompanyar una missió diplomàtica a la cort francesa als quinze, distingint-se ja de jove com un dels erudits més precoços del seu temps abans de dedicar-se a una carrera al servei de la República Neerlandesa que va acabar amb ell condemnat a cadena perpètua per motius religiosopolítics —vinculats a les tensions entre calvinistes ortodoxos i arminians moderats— i, en un episodi celebèrrim, fugint de la presó del castell de Loevestein el 1621 amagat dins d'una caixa de llibres, gràcies a l'enginy de la seva esposa Maria van Reigersberch. Considerat generalment el pare del dret internacional modern, la seva obra magna, Sobre el dret de la guerra i la pau (1625), redactada durant el seu exili posterior a París, va sistematitzar per primera vegada de manera coherent un cos de dret aplicable a les relacions entre estats sobirans fins i tot en absència de qualsevol autoritat superior comuna, distingint amb rigor entre la justícia o injustícia de les causes de guerra (ius ad bellum) i la conducta correcta o incorrecta durant el propi conflicte (ius in bello), i sentant les bases conceptuals de tot el dret internacional humanitari posterior. Filosòficament, Grotius va desenvolupar una teoria secularitzada del dret natural, formulada en la seva cèlebre i controvertida hipòtesi «etiamsi daremus» —que els principis del dret natural serien vàlids fins i tot si (per hipòtesi impossible) Déu no existís, ja que deriven de la naturalesa racional i sociable de l'ésser humà mateix—, contribució decisiva en el procés d'autonomització de la filosofia jurídica i política respecte de la teologia revelada que caracteritzaria tota la modernitat política posterior. Autor també d'una influent defensa de la llibertat dels mars (Mare Liberum, 1609), redactada originalment com a al·legat legal en favor dels interessos comercials neerlandesos contra el monopoli portuguès a l'Índia, Grotius va exercir una influència decisiva sobre pensadors posteriors tan diversos com Hobbes, Locke, Pufendorf i Kant.