De Juri Belli Ac Pacis
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~220.000 paraules · 1.061 passatges
Cita aquesta obra
- APAHug Grotius. (n.d.). The Law of War and Peace (De Jure Belli ac Pacis) [De Juri Belli Ac Pacis]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/hugo-grotius/the-law-of-war-and-peace-de-jure-belli-ac-pacis
- MLAHug Grotius. The Law of War and Peace (De Jure Belli ac Pacis) [De Juri Belli Ac Pacis]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/hugo-grotius/the-law-of-war-and-peace-de-jure-belli-ac-pacis.
- ChicagoHug Grotius. The Law of War and Peace (De Jure Belli ac Pacis) [De Juri Belli Ac Pacis]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/hugo-grotius/the-law-of-war-and-peace-de-jure-belli-ac-pacis.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
El tractat de Grotius sobre quan és lícit fer la guerra, què s'hi pot fer i què obliga entre estats que no tenen cap jutge per damunt.
Context i història
Publicat el 1625, en plena guerra dels Trenta Anys. Hi ha una frase que va decidir molt: Grotius sosté que el dret natural valdria «encara que concedíssim» que Déu no existeix, i amb això funda el dret sobre la naturalesa racional de l'home i no sobre la revelació. Aquell moviment és el que permet un dret comú entre catòlics i protestants que s'estaven matant, i és per això que se'l llegeix com l'origen del dret internacional modern.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
10. D. quibus modis ususfructus amittatur. Navem eandem esse aiunt, si per partes refecta sit. Aliud si dissoluta et recomposita. l. qui res. 98, $ aream. 8. D. de solutionibus, Plutarchus Z"/heseo : πὸ δὲ πλοῖον ἐν ᾧ μετὰ τῶν ἠιθέων ἔπλευσε καὶ πάλιν ἐσώθη, τὴν τριηκόν- TOpOv, ἄχρι τῶν Δημητρίου τοῦ Φα- ληρέως χρόνων διεφύλαττον οἱ 'A0g- ναῖοι; τι μὲν παλαιὰ τῶν ξύλων ὑφαι- ροῦντες, ἄλλα δὲ ἐμβάλλοντες ἰσχυρὰ, καὶ συμπηγνύντες, οὕτως ὥστε καὶ τοῖς φιλοσόφοις εἰς τὸν αὐξόμενον [legendum αὐξομένων, ut habet MS.] λόyov ἀμφιδοξούμενον παράδειγμα τὸ πλοῖον εἶναι, τῶν μὲν ὡς τὸ αὐτὸ, τῶν δὲ ὡς οὐ τὸ αὐτὸ διαμένει, λεγόντων " ANavem autem, in qua cum delecta juventute navigavit salvusque rediit Theseus, elements, but is subject to one name, and has one habit, as Plutarch says, one spirit, as Paulus. "This spirit or habit in a people is the full and perfect common participation of civil life; the first production of which is the sovereignty, the bond by which the State is held together, the vital breath drawn by so many thousands, as Seneca speaks. And these artificial bodies have plainly an analogy with natural bodies. A natural body does not cease to be the same, though the particles are gradually changed, the Form remaining the same, as Alphenus, after the philosophers, discourses. 2 And thus we can explain what Seneca says, that no one of us is the same in age which he was in youth, this being understood of the De Anim. ^ C. De Rei Vind. Sen. Lib. i. De Clem. c. 4. Judic. Epist. 59. Pol. iii. 3. 4 QUANDO IMPERIA VEL [118. II.