Els Prolegòmens (Muqaddima), volum I
- Idioma:
- francès
- Completesa:
- Selecció o obra parcial
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~290.000 paraules · 1.380 passatges
Cita aquesta obra
- APAIbn Khaldun. (n.d.). Les Prolégomènes (Muqaddimah), Volume I [Els Prolegòmens (Muqaddima), volum I]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/ibn-khaldun/les-prolegomenes-muqaddimah-volume-i
- MLAIbn Khaldun. Les Prolégomènes (Muqaddimah), Volume I [Els Prolegòmens (Muqaddima), volum I]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/ibn-khaldun/les-prolegomenes-muqaddimah-volume-i.
- ChicagoIbn Khaldun. Les Prolégomènes (Muqaddimah), Volume I [Els Prolegòmens (Muqaddima), volum I]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/ibn-khaldun/les-prolegomenes-muqaddimah-volume-i.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El primer volum de la Muqaddimah, on Ibn Khaldun estableix el mètode abans de fer història: com es reconeix una notícia falsa, per què els historiadors s'equivoquen i quines coses són simplement impossibles.
Context i història
És la part que li ha donat el nom que té. Ibn Khaldun no es limita a explicar el passat: es pregunta com se sap què va passar, i estableix que una notícia s'ha de mesurar contra el que la naturalesa de la societat permet. Aquell criteri —jutjar els fets pel que és possible en unes condicions donades— és el que fa que se'l llegeixi avui com el fundador d'una ciència de la societat, sis segles abans que n'hi hagués cap.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Deux années plus tard, il fut nommé grand cadi malékite de D'IBN KHALDOUN. v cette ville. Le zèle qu'il déploya alors en supprimant des abus et en châtiant les prévarications des gens de loi lui attira beaucoup d'ennemis et entraîna sa destitution. En 1387, il fit le pèlerinage de la Mecque, d'où il revint au Caire, afin de se dévouer uniquement à l'étude et à l'enseignement. Ce fut en l'an i3c)4 qu'il composa son autobiographie. Il avait alors soixante-deux ans. Nommé encore grand cadi, il fut destitué de nouveau, puis, en l'an i4oo, il accompagna le sultan en Syrie et tomba entre les mains de Tamerlan. Remis en liberté, il rentra en Egypte, devint encore grand cadi malékite du Caire, et y mourut le i5 mars 1 4o6, à l'âge de soixante et quatorze ans.