Els sutres jainistes, part I: Acaranga i Kalpa Sutra (SBE XXII)
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- Hermann Jacobi
- Completesa:
- Selecció o obra parcial
- Autoria:
- Anònima o composta
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~120.000 paraules · 591 passatges
Cita aquesta obra
- APASutres jainistes. (n.d.). Jaina Sutras, Part I: Acaranga and Kalpa Sutra (SBE XXII) [Els sutres jainistes, part I: Acaranga i Kalpa Sutra (SBE XXII)] (Hermann Jacobi, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/jaina-sutras/jaina-sutras-part-i-acaranga-and-kalpa-sutra-sbe-xxii
- MLASutres jainistes. Jaina Sutras, Part I: Acaranga and Kalpa Sutra (SBE XXII) [Els sutres jainistes, part I: Acaranga i Kalpa Sutra (SBE XXII)]. Translated by Hermann Jacobi. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/jaina-sutras/jaina-sutras-part-i-acaranga-and-kalpa-sutra-sbe-xxii.
- ChicagoSutres jainistes. Jaina Sutras, Part I: Acaranga and Kalpa Sutra (SBE XXII) [Els sutres jainistes, part I: Acaranga i Kalpa Sutra (SBE XXII)]. Translated by Hermann Jacobi. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/jaina-sutras/jaina-sutras-part-i-acaranga-and-kalpa-sutra-sbe-xxii.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
La primera part dels textos jainistes traduits per Jacobi: l'Acaranga Sutra i el Kalpa Sutra.
Context i història
L'Acaranga es probablement el text jainista mes antic que es conserva, i es el llibre de la conducta: com ha de viure un monjo, com ha de caminar per no trepitjar cap esser, com ha de demanar menjar, com ha de parlar. Es alla on l'ahimsa deixa de ser un principi i es converteix en una manera de moure's pel mon, i el detall es el que impressiona. El Kalpa Sutra es una altra cosa: conte les vides dels Jinas, sobretot la de Mahavira, i les regles de la temporada de pluges; es el text que es llegeix en public durant la festa de Paryushana. La segona part es al corpus a banda. Convé recordar que la traduccio es de Jacobi, del 1884, i que la tradicio jainista te dues branques —Shvetambara i Digambara— que no accepten el mateix cànon.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Indeed, though the frainas fondly imagine Siddh^rtha to have been a powerful monarch and depict his royal state in glowing, but typical colours, yet their statements, if stripped of all rhetorical ornaments, bring out the fact thirdly, in the last clause, in the singular. Buddhaghosa explains this by saying that there were two villages of the same name on the shore of the same piece of water.’ The plural iVdtikd denotes, in my opinion, the Kshatriyas, the singular is the adjective specifying Giwgakdvasatha, which occurs in the first mention of the place in the Mahdparinibbftna-Sutta and in the Mahdvagga VI, 30, 5, and must be supplied in the former book wherever Nddika is used in the singular. I think the form Nddika is wrong, and Adtika, the spelling of the Mahavagga, is correct. Mr. Rhys Davids is also mistaken in saying in the index to his trans¬ lation : ‘ Nddika, near Patna.’ It is apparent from the narrative in the Mahdvagga that the place in question, as well as Kofiggdma, was near Vesdli. * See Weber, Indische Studien, XVI, p. 262. xii