Sutres jainistes
Corpus de textos canònics del jainisme, una de les religions i tradicions filosòfiques més antigues de l'Índia, transmesos originàriament de forma oral en prakrit ardhamagadhi a partir dels ensenyaments atribuïts a Mahavira (segle VI a.C.), el darrer dels vint-i-quatre tirthankaras o «creadors de guals» que, segons la tradició jainista, han revelat periòdicament el camí de l'alliberament espiritual al llarg de cicles còsmics infinits. Els Sutres jainistes es van compilar per escrit de manera definitiva en un concili celebrat a Valabhi cap al segle V dC, encara que la seva transmissió difereix substancialment entre les dues grans branques del jainisme: els shvetambara («vestits de blanc») accepten un cànon extens conegut com Agames, format per diverses dotzenes de textos agrupats en categories com els Angues (dotze textos fonamentals, un dels quals s'ha perdut), els Upangues i altres col·leccions complementàries, mentre que els digambara («vestits d'espai», és a dir, nus) consideren que el cànon original s'ha perdut irremeiablement i atorguen autoritat suprema a textos posteriors com el Tattvartha Sutra de Umasvati, un compendi sistemàtic de la doctrina jainista redactat en sànscrit que gaudeix d'un estatus gairebé canònic per a ambdues branques. El nucli doctrinal d'aquests textos gira entorn de conceptes centrals com l'ahimsa (la no-violència absoluta cap a tot ésser vivent, portada a extrems d'escrupolositat ètica sense parangó en cap altra tradició religiosa), l'anekantavada (la doctrina de la multiplicitat de perspectives, segons la qual la realitat només pot conèixer-se de manera parcial i relativa des de diferents punts de vista) i la teoria detallada del karma com a matèria subtil que s'adhereix literalment a l'ànima (jiva) a causa de les passions i accions, embrutant-la i encadenant-la al cicle de renaixements, del qual només l'ascesi rigorosa i la puresa ètica extrema poden alliberar-la definitivament. Aquests textos regulen també amb minuciositat la vida monàstica i laica jainista, establint codis de conducta, dieta i pràctica ascètica que han modelat durant més de dos mil·lennis una de les tradicions religioses més coherents i rigoroses del subcontinent indi.