Discursos edificants, una selecció
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Selecció o obra parcial
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~130.000 paraules · 602 passatges
Cita aquesta obra
- APASøren Kierkegaard. (n.d.). Edifying discourses, a selection [Discursos edificants, una selecció]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/kierkegaard/edifying-discourses-a-selection
- MLASøren Kierkegaard. Edifying discourses, a selection [Discursos edificants, una selecció]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/kierkegaard/edifying-discourses-a-selection.
- ChicagoSøren Kierkegaard. Edifying discourses, a selection [Discursos edificants, una selecció]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/kierkegaard/edifying-discourses-a-selection.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Una tria dels discursos edificants: textos breus sobre la paciència, l'expectació, l'amor i la mort, escrits per ser llegits a poc a poc.
Context i història
Hi ha un detall que canvia com s'han de mirar: aquests els va signar amb el seu nom, mentre que O bé... o bé, El concepte d'angoixa i la resta els va publicar amb pseudònims. No era un joc. Kierkegaard va anar publicant les dues sèries en paral·lel: als pseudònims els fa dir posicions que ell exposa sense assumir, i als discursos parla ell mateix. Qui vulgui saber què pensava Kierkegaard, aquí té la veu que ell donava per pròpia.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
that speech, that I had gone my way through life undisturbed, with my sorrow— and with my wish." Then he called upon his soul and said: "Now you are being crafty; for you say that you wish, and pretend that the speech was about something external, which one can wish, while you know that it is something internal, which one can only will; you delude yourself, for you say: 'All other men can, only not I,' and yet you know that that whereby other men can do it, is that in which they are absolutely identical with you, so that if it really is the truth that you can not do it, then neither can the others do it. So you betray not only your own case, but, insofar as it depends on you, the case of all men; and when you humbly exclude yourself from their number, then you slyly destroy their power!" Then he went on. When he was then being slowly educated over a longer time under a schoolmaster, he was perhaps nearer to the faith. "Was being educated," as if it were another man who was doing it. Still this is not the case; it is only a misunderstanding, only an appearance. One man can do much for another man, but he cannot give him faith. We hear various stories in the world. One says: "My being what I am is my own work; I owe no man anything"; and he thinks it something to be proud of. Another says: "That distinguished man was my teacher, and I count it an honor to dare call myself his disciple"; and he believes it something to take pride in.…