Søren Kierkegaard
Filòsof, teòleg i escriptor danès (1813–1855), nascut i mort a Copenhaguen, l'única ciutat on va viure, i universalment considerat el pare fundador de l'existencialisme, tot i que ell mateix mai no va usar aquest terme. Fill d'un comerciant ric però atenallat per una culpabilitat religiosa profunda que va transmetre al fill, Kierkegaard va viure dels rendiments d'una herència que li permetia dedicar-se exclusivament a escriure, publicant una obra vastíssima —sovint sota pseudònims diversos que representaven diferents perspectives filosòfiques en conflicte— i marcada per la ruptura del seu compromís matrimonial amb Regine Olsen, ferida biogràfica que travessa tota la seva obra. A O això o allò (1843) va confrontar l'estadi estètic de l'existència, dedicat al plaer immediat i a l'evitació de l'avorriment, amb l'estadi ètic, del compromís i la responsabilitat, deixant entreveure encara un tercer estadi, el religiós. A Temor i tremolor (1843), a través de la meditació sobre el sacrifici d'Isaac per part d'Abraham, va formular el concepte del «salt de fe»: la fe autèntica no és racional ni ètica sinó una «suspensió teleològica de l'ètica», un compromís absolut i angoixant que transcendeix qualsevol justificació universal. A El concepte de l'angoixa va analitzar l'angoixa —diferenciada de la por, que té sempre un objecte concret— com la vertigen de la llibertat davant la possibilitat mateixa, i a La malaltia mortal va descriure la desesperació com la condició humana fonamental de qui no arriba a ser plenament ell mateix. Crític feroç de la cristiandat institucional danesa, a la qual va acusar de convertir el cristianisme en una convenció social còmoda, va morir esgotat física i econòmicament als quaranta-dos anys, després d'una campanya pública final contra l'Església estatal.