Cartes perses
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- John Davidson
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 1 passatge il·legible, exclòs de les respostes
- Extensió:
- ~110.000 paraules · 499 passatges
Cita aquesta obra
- APAMontesquieu. (n.d.). Persian Letters [Cartes perses] (John Davidson, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/montesquieu/persian-letters
- MLAMontesquieu. Persian Letters [Cartes perses]. Translated by John Davidson. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/montesquieu/persian-letters.
- ChicagoMontesquieu. Persian Letters [Cartes perses]. Translated by John Davidson. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/montesquieu/persian-letters.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
La novel·la epistolar amb què Montesquieu es va donar a conèixer el 1721, anonimament: dos viatgers perses escriuen des de Paris sobre el que hi veuen.
Context i història
El recurs es senzill i letal: fer que Franca sigui mirada per algu que no en dona res per descomptat. Usbek i Rica descriuen amb estranyesa educada el rei, el papa, els salons, la moda, els cafes, les acadèmies i els costums religiosos, i el lector frances es veu de sobte com una curiositat exotica. Alhora corre la trama del harem d'Usbek a Isfahan, que acaba en tragedia i que es on el llibre planteja de debo la questio del poder i de la llibertat. Va ser un exit immediat i escandalos, i el va haver de publicar a Holanda. La «Carta persa» es va convertir en un genere; d'aqui surten bona part dels artificis de la Il·lustracio per criticar sense semblar que es critica.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
certain in their unbelief as Bossuet w'as in his faith, who made a byword of the eight years from the death of Louis XIV. to his successor’s assumption of power. Grown sanctimonious in his old age, Louis XIV. had made his subjects hypocrites. At his death the boast of vice succeeded to ostentatious devotion ; the court like one man changed from Tartuffe into Don Juan. All things were discussed, examined, and torn to shreds. The intestine quarrels of the Church gave INTRODUCTION scoffers the opportunity they would have made. Dubois debauched politics ; Law, finance ; and the populace debauched themselves : for gaming, which had before been confined to people of quality, became the common amusement. Incest, too, was quite h la mode ; and those who could not be in the height of the fashion had to be satisfied with lesser vices. The autocratic rule of the Grand Monarqne gave place to the laissez-aller of Philip of Orleans, the " unbelieving Regent.” llope, desire, speculation, knew no bounds, all things in heaven above and ill the earth beneath having become common and unclean. It is this period that is reflected and criticised in the " Persian Letters.” V