Montesquieu
Filòsof polític, jurista i escriptor francès de la Il·lustració (1689–1755), nascut al castell de La Brède prop de Bordeus, president del parlament de Bordeus i membre de l'Acadèmia Francesa, la formació jurídica pràctica del qual va infondre a la seva obra un realisme sociològic infreqüent entre els filòsofs polítics del seu temps. La seva primera gran obra, les Cartes perses (1721), publicada anònimament per prudència, és una sàtira brillant de la societat francesa vista a través dels ulls estranyats de dos viatgers persres imaginaris, un dels primers exemples de l'ús de la mirada «exòtica» com a estratègia de crítica social. La seva obra magna, L'esperit de les lleis (1748), fruit de vint anys de recerca comparada sobre lleis, costums, climes i institucions de desenes de societats històriques i contemporànies, va fundar el que avui anomenaríem sociologia política comparada: sosté que les lleis d'una societat no s'han de jutjar de manera abstracta sinó en relació al seu «esperit», és a dir, a la totalitat de factors físics (clima, geografia) i morals (religió, costums, comerç) que la conformen. La seva aportació més influent i duradora és la teoria de la separació de poders —legislatiu, executiu i judicial—, que va desenvolupar admirant especialment el sistema constitucional anglès, i segons la qual la llibertat política només és possible quan aquests poders es limiten mútuament, evitant que qualsevol d'ells esdevingui absolut: «perquè no es pugui abusar del poder, cal que, per la disposició de les coses, el poder freni el poder». Aquesta doctrina va exercir una influència directa i decisiva sobre els redactors de la Constitució dels Estats Units i sobre pràcticament totes les constitucions liberals posteriors, convertint Montesquieu en un dels arquitectes intel·lectuals més directes del constitucionalisme modern.